Crítica
reggae
S'ha acabat
Fa gairebé sis anys que l'acordionista Carles Belda va idear un experiment: reivindicar els clàssics del rock, la cançó i el primer pop en català a còpia de reggae i ska. Interpretar el Boig per tu a ritme de rocksteady o recuperar el Mustafà català de Rudy Ventura en clau de txa-txa-txa jamaicà semblava una marcianada, però el cas és que la cosa va triomfar. 250 concerts després i assolits els objectius marcats –a saber: 1) tornar a posar de moda el “rock català” i 2) demostrar que el català és una llengua vàlida per a l'ska–, Belda ha decidit posar punt i final a l'experiència. El darrer concert del Conjunt Badabadoc va ser diumenge a Sant Cugat. Punt i final, feina feta i tal dia farà un any.
El recital va ser un repàs gairebé cronològic de tot el repertori, des de les primeres versions–L'Empordà i La vall del riu vermell– fins a les darreres reapropiacions: el Soy así de Los Salvajes reconvertit en Sóc així o el Gemma del poc reivindicat Joan Baptista Humet. En Belda va tenir força per atrevir-se amb el Ié-ié de Grant Rodgers i Pat Patrick –popularitzat en català l'any 1965 per Tony Vilaplana, probablement el primer rocker de la terra–, i va recuperar Cims i abismes, petita joia del valencià Pep Laguarda enregistrada l'any 1977 per Pau Riba a Mallorca. Una carambola que, segons diu, demostra “l'essència, persistència i perseverança dels Països Catalans”.
El concert va concloure amb S'ha acabat d'Els Pets, el primer èxit de la història del pop quotidià català. És segur que d'aquí a uns anys en Belda tindrà ocasió de ressuscitar el seu conjunt per reivindicar el que llavors ja seran arnats clàssics de Manel o Els Amics de les Arts. Sort en tindrem!