cultura

Un embús vital

Urbà Lozano presenta ‘La trampa del desig', obra amb què ha guanyat el Ciutat d'Alzira de novel·la

Tot i que ja fa mesos que es va fer públic el veredicte del 23è premi de novel·la Ciutat d'Alzira, fins ara no ens ha arribat l'obra editada per Bromera, La trampa del desig, d'Urbà Lozano. Nascut a Alginet el 1967, Lozano és filòleg i professor de secundària.

Ja ha estat premiat anteriorment, com ara amb la novel·la La màquina ronca (premi Vila de Puçol 2005), els contes Femení singular (premi Vila de Teulada 2006), Plagis (premi Ciutat de València 2008) i, entre altres, ha participat en obres com per exemple Subsòl, signada pel col·lectiu Unai Siset el 2010.

Agradar als comercials

L'editor de Bromera, Josep Gregori, no va poder assistir a la presentació i, en nom seu, hi va ser Enric Faura, director de la Xarxa de Llibres, distribuïdora d'una dotzena d'editorials. “Els distribuïdors diuen que és millor no llegir els llibres amb què es treballa per no tenir prejudicis”, va comentar Faura amb ironia. “Tot i això, hi ha qui insisteix, i tots els comercials que han llegit aquesta novel·la n'estan entusiasmats”, hi va afegir. En aquest sentit, Lozano va declarar que “és molt millor que el llibre caigui bé a un comercial que a un editor”.

La trampa del desig ens endinsa en la relació de Daniel i Mirsada, dos personatges que es coneixen en un embús de trànsit, que carreguen passats convulsos (ell, de 53 anys, expresidiari, i ella, de 38, sobrevivent de la guerra de Bòsnia) i que mantindran una convivència estranya. És una obra polièdrica que pren el millor de diversos gèneres: intriga, eròtic, històric, bèl·lic, etc. “Té una certa complexitat estructural, perquè m'agrada passar-ho bé escrivint i he volgut fer una història d'històries; una trama central i quatre de secundàries; ha estat difícil d'escriure, però no ho és de llegir”, diu Lozano.

Registre lingüístic

“El narrador és força eclèctic, canvia amb els personatges i, fins i tot, hi fica cullerada i els contradiu”, matisa l'autor. Una de les característiques valuoses del relat és el registre lingüístic, molt elaborat i específic segons el personatge. També cal subratllar-ne l'apartat històric: “Els personatges tenen una edat determinada per poder mostrar un període concret, des de la República Espanyola fins a l'actualitat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
patrimoni

Les excavacions al poblat ibèric del Turó del Vent del Corredor refermen la importància de l’assentament

Llinars del Vallès
llibres

Claudia Pagès escriu sobre les dualitats i l’aigua

barcelona
LLIBRES

L’Avenç edita una vuitantena de proses inèdites de Joan Vinyoli

Santa Coloma de Farners

Un Visa pour l’Image marcat per la guerra de Gaza

Perpinyà
música

La Fireluche i Joan-Lluís Lluís estrenaran l’experiment ‘Pareidolia’ al sisè cicle El Generador

girona
TEATRE

Croàcia celebra la Diada de Catalunya amb el record de Pau Casals a la Casa Blanca

BARCELONA
Llibres

El nou projecte editorial d’Abacus Futur publicarà 250 novetats en català i castellà el 2025

Barcelona
cinema

Tres clàssics per celebrar els 90 anys de Sophia Loren

Barcelona
TEATRE

El tàndem Galceran-Belbel tensa la comèdia amb una situació de terror

BARCELONA