Un embús vital
Urbà Lozano presenta ‘La trampa del desig', obra amb què ha guanyat el Ciutat d'Alzira de novel·la
Tot i que ja fa mesos que es va fer públic el veredicte del 23è premi de novel·la Ciutat d'Alzira, fins ara no ens ha arribat l'obra editada per Bromera, La trampa del desig, d'Urbà Lozano. Nascut a Alginet el 1967, Lozano és filòleg i professor de secundària.
Ja ha estat premiat anteriorment, com ara amb la novel·la La màquina ronca (premi Vila de Puçol 2005), els contes Femení singular (premi Vila de Teulada 2006), Plagis (premi Ciutat de València 2008) i, entre altres, ha participat en obres com per exemple Subsòl, signada pel col·lectiu Unai Siset el 2010.
Agradar als comercials
L'editor de Bromera, Josep Gregori, no va poder assistir a la presentació i, en nom seu, hi va ser Enric Faura, director de la Xarxa de Llibres, distribuïdora d'una dotzena d'editorials. “Els distribuïdors diuen que és millor no llegir els llibres amb què es treballa per no tenir prejudicis”, va comentar Faura amb ironia. “Tot i això, hi ha qui insisteix, i tots els comercials que han llegit aquesta novel·la n'estan entusiasmats”, hi va afegir. En aquest sentit, Lozano va declarar que “és molt millor que el llibre caigui bé a un comercial que a un editor”.
La trampa del desig ens endinsa en la relació de Daniel i Mirsada, dos personatges que es coneixen en un embús de trànsit, que carreguen passats convulsos (ell, de 53 anys, expresidiari, i ella, de 38, sobrevivent de la guerra de Bòsnia) i que mantindran una convivència estranya. És una obra polièdrica que pren el millor de diversos gèneres: intriga, eròtic, històric, bèl·lic, etc. “Té una certa complexitat estructural, perquè m'agrada passar-ho bé escrivint i he volgut fer una història d'històries; una trama central i quatre de secundàries; ha estat difícil d'escriure, però no ho és de llegir”, diu Lozano.
Registre lingüístic
“El narrador és força eclèctic, canvia amb els personatges i, fins i tot, hi fica cullerada i els contradiu”, matisa l'autor. Una de les característiques valuoses del relat és el registre lingüístic, molt elaborat i específic segons el personatge. També cal subratllar-ne l'apartat històric: “Els personatges tenen una edat determinada per poder mostrar un període concret, des de la República Espanyola fins a l'actualitat.”