Casa comuna

Enguany se celebra el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge, creador coetani de Manuel Blancafort, de qui s'escau el 25è aniversari de la desaparició. En major o menor mesura, tots dos es podrien considerar successors de l'obra de Ricard Lamote de Grignon i d'Eduard Toldrà, que fa 50 anys que ens van deixar, els mateixos que Vicenç Bou, un dels melodistes més inspirats de la cobla i que comparteix una gran popularitat a plaça amb Ramon Vilà, compositor que també faria enguany cent anys. Tots plegats, amb la cobla com a casa comuna.

L'àmbit de la música de cobla, i també el sardanisme, té molt presents aquestes efemèrides. Vilà i Bou apareixen amb regularitat a plaça, mentre que Lamote es fa imprescindible en els concerts de caire més elevat. Toldrà manté un equilibri exquisit entre els dos mons, i és probable que no faltin ocasions d'escoltar íntegrament els catàlegs per a cobla de Blancafort i de Montsalvatge. Els treballs discogràfics de formacions com ara la cobla Sant Jordi, en plena promoció del seu enregistrament de l'obra integral per a cobla de Toldrà, i la cobla Marinada, que amb Bou revisited ha anat una mica més enllà de la mera reedició dels hits parades més coneguts. Treballs que potser afavoriran que el concertisme més culte tingui present l'aportació a la literatura per a cobla de Montsalvatge, Lamote i Toldrà. I anant més enllà, que arribi a constatar que Bou ha estat una de les ments melòdiques més lúcides de la creació musical catalana, i que Vilà existeix.