Narrativa de la vida

Bernat Nadal és poeta i bàsicament ha plasmat la vida que l'envolta en textos lírics. També, des del seu Manacor natal, ha destacat per l'activisme cultural i la seva defensa aferrissada de la llengua i del país. Els seus articles literaris i d'opinió en la premsa illenca han deixat petja, així com en els seus llibres d'assaig, alguns prou irònics com el dedicat a la Raó blaugrana.

Ara ha fet un pas endavant i ha volgut recrear literàriament la vida amb set narracions curtes aplegades en el llibre La part freda del llit. Són uns contes de temes i protagonistes diversos, com l'entorn que ens envolta, i que només tenen en comú que han nascut de l'observació de fets i apreciacions concretes. Són fragments de vivències que ha espigolat en el seu món i que ha decidit realçar com a històries narrades. Ell mateix recalca d'on s'ha inspirat per crear cada conte en unes Notes al final del llibre.

La línia comuna de les narracions la trobem en la recreació dels protagonistes de cada història, però sense cap concessió; la força dels seus sentiments i emocions i la pulcra descripció de les situacions. I sempre, amb finals sorprenents i que inviten a la meditació, amb referències clares i concretes a la situació actual de crisi com, per exemple, les peripècies d'una al·lota acomiadada que no pot pagar la hipoteca. És antològic el desenllaç del conte El perruquer de la Sapienza.

Són unes narracions que representen un cant profund a la vida amb històries d'amor i desamor i amb el sexe com a referent primordial dels sentiments, relatat amb tota mena de detalls i sense concessions de cap mena. Un dels protagonistes ho explicita amb clarividència: “el cos és l'únic camí que porta a l'ànima”. Commouen, també, les reflexions d'un home gran i malalt que es planteja si té sentit la supervivència quan el cos ja està rovellat i genera més dolor que alegria. Sense oblidar, en la seva narrativa, el rerefons de la seva identitat, la que li ha tocat viure, amb la llengua i cultura com a component bàsic.

Són unes històries amanides amb un llenguatge entenedor, ric, ben tramat i amb un deix musical, to líric; una prosa de bon llegir i un tast agradable en què s'entreveu un treball literari pausat, fet i recreat sense pressa, com es basteixen normalment els bons poemes. Alguns contes han madurat anys i anys, com l'autor deixa clar en datar l'escriptura de cada narració.

És un salt endavant d'un poeta reconegut que reclama una continuïtat. Les històries sempre deixen més bon regust si estan amanides amb una literatura exquisida, com la que desprenen els contes del llibre.