Els experts troben indicis d'autenticitat en el claustre
El doctor Gerardo Boto diu que és “com si veiéssim el fill gran del claustre de Silos”
No es pronuncia sobre l'autenticitat del conjunt, a l'espera de l'informe dels tècnics de Cultura
Els propietaris asseguren que compliran la llei, tant si els obliga a obrir la finca al públic com si han de retornar el monument
Ahir es va viure un dels capítols fonamentals en aquesta mena de serial que té com a protagonista principal el claustre d'estil romànic de Palamós, instal·lat de fa més de 50 anys a l'imponent jardí del Mas del Vent. La propietat (Explotacions Agrícoles i Forestals Brugarol SA) havia obert dijous la finca als tècnics de la direcció general de Patrimoni Cultural, que ha encarregat un estudi geològic per completar la informació que van recollir in situ, i ahir va mostrar el monument a la premsa. Entre els acreditats com a premsa hi figuraven, a més dels periodistes, diversos experts, i un d'ells, el més preeminent, era Gerardo Boto, doctor en història de l'art, especialista en art medieval i professor de la Universitat de Girona. Feia uns cinc anys que Boto estudiava el claustre d'estil romànic, n'ha estat el descobridor en l'àmbit acadèmic, però fins ara mai l'havia pogut inspeccionar en persona. Ahir, acreditat per El País, que ho va donar a conèixer, Boto va accedir a la finca i va veure el claustre, juntament amb Juan Antonio Olañeta, president d'Amigos del Románico, i José María Pérez, Peridis, arquitecte, dibuixant i ninotaire, a més del president de la Fundación Santa María la Real i l'arqueòleg Jaime Nuño, també vinculat a la fundació madrilenya. Quan va accedir al jardí del Mas del Vent, a Boto se li va il·luminar la cara i, després de fer una breu inspecció ocular que va durar uns minuts, va atendre els mitjans. Pocs minuts abans, Olañeta, que es mostrava extasiat, en absència de Boto, ja havia fet algunes declaracions en què es mostrava categòric respecte a l'autenticitat del monument, que després va matisar: “El romànic ha recuperat un fill perdut de qualitat excepcional, però potser serà un fill al qual li faltarà un braç o una cama.” El fet és que, segons els experts, hi ha molt material autèntic, però també hi ha uns quants aspectes arquitectònics del monument que els desconcerten.
Boto es va confessar ahir “emocionat”, entre altres coses perquè la seva tesi doctoral tracta del claustre del monestir de Silos. De fet, va relacionar els dos claustres: “És com si fóssim davant del fill gran del claustre de Silos”, va dir, i va fer servir aquesta expressió perquè les dimensions del monument que es troba al Mas del Vent superen les del claustre burgalès i les que Boto havia aventurat com a possibles abans de la jornada d'ahir. Qüestionat directament sobre l'autenticitat del claustre, Boto només va dir que tenia una “impressió positiva”, malgrat que va reconèixer que hi ha peces que “no són originals”, i no es va pronunciar de manera taxativa “per respecte als tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat, que han de disposar de temps per poder fer la seva feina i emetre un dictamen”.
Els propietaris, representats per l'advocat Josep Comas, van mostrar bona predisposició: “Complirem la llei, i si es determina que s'ha d'obrir al públic, s'obrirà, i si el jutge diu que s'ha de desmuntar, també s'haurà de fer, quin remei!”
“Una peça notable amb elements desconcertants”
Dani ChicanoA mesura que l'excitació deixava espai a la capacitat d'observació, Gerardo Boto anava fent explicacions més concretes. Sense rebaixar la importància de la peça, van aparèixer els primers matisos: “És una peça notable amb elements desconcertants”, confessava, un dels quals, l'escut heràldic al qual havia atorgat molta importància dimecres, en la roda de premsa en què va presentar el resultat de la seva recerca. Aleshores va dir que aquell escut, un castell esquemàtic esculpit i adherit a la pedra, que remet a la sigil·lografia d'Alfons VIII, era el “codi de barres” del monument. Precisament aquest element és un dels que va confessar que el desconcertaven, així com alguns “aspectes arquitectònics”, més que escultòrics. Boto va respondre tantes preguntes com va caldre, va explicar que hi havia parts refetes, i afegits, i mentrestant va anar prenent mides i descobrint amb certa sorpresa que el monument era força més gran del que havia pensat, la qual cosa també n'accentua l'excepcionalitat. L'expert en art medieval també va constatar que, respecte a les imatges que havia vist de quan el claustre va estar muntat a Madrid, en un solar de Ciudad Lineal, a principis del segle XX, malauradament el monument ha perdut algunes peces.
