Foment de l'agrupació

És molt curiós que la força del moviment associatiu segueixi una evolució tan marcadament inversa a l'evolució de la demografia del país. Provoca admiració i una certa enveja observar la densitat d'entitats que feien del país una mena de màquina en contínua ebullició capaç d'aglutinar els esforços d'un percentatge enorme (increïble, amb ulls actuals) de ciutadans que feien de la feina en grup el vehicle per obtenir el que es desitjava i per fer-ho créixer i provocar-ne la difusió. Allà on no arribaven les institucions, hi arribaven les associacions, i es convertien, de facto, en el motor de tot plegat. Val més no buscar paral·lelismes amb l'actualitat.

L'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona va néixer ara fa 90 anys a redós del Foment de la Sardana de Barcelona. Segurament, la dicotomia es fa palpable en el mateix nom, perquè encara que la diferència pugui semblar subtil, no és el mateix el foment d'una cosa que fer pinya al voltant d'una cosa. A Barcelona ha estat fantàstic que la sardana s'hi hagi fomentat i agrupat, perquè amb la ingent feina que han desenvolupat els uns i els altres la música de cobla ha multiplicat els seus colors estètics. Però el pas d'un segle no és gratuït, i la regeneració és una necessitat. Ahir, la Grupa va fer una jornada de portes obertes amb la qual es presentava en societat a la nova seu del Pou de la Figuera. Noranta anys per posar-se a zero amb la voluntat de fer-se imprescindible en l'entorn del seu veïnat com a eix del lleure i amb el lleure com a eix. Una recerca del localisme que l'ha de refermar en la seva voluntat generalista, una assignatura que té d'allò més resolta en el panorama de la música de cobla. Molts anys per a la Grupa en el foment de fer pinya al voltant de la sardana, i amb la societat com a objectiu.