El realisme que transcendeix

No hi ha cap conte dolent, en aquest llibre, ben al contrari. Però els qui associïn el conte a un sotmetiment a tècniques rígides, a lleis estrictes, dubtaran de la bondat d'aquestes dotze històries. Doctorow, un dels novel·listes sobresortints dels Estats Units, a la introducció ens diu: “La novel·la és sempre una exploració, cada frase és autogenerativa, l'escrius per saber què escrius”, mentre que els contes són “assertius, s'autoanuncien, tant la seva veu com les seves circumstàncies ja estan decidides i són immutables. T'exigeixen que ho deixis tot de banda i els escriguis abans que s'esfumin com somnis.”

Ragtime, La gran marxa, Billy Bathgate… qui ha llegit aquestes novel·les, les quals són de categoria, haurà d'avenir-se a llegir aquests contes com si fossin esbossos de projectes narratius més amplis. De fet, n'hi ha dos que així ho van ser (Les cançons de Billy Bathgate i Robatori) i són els més experimentals, si bé Doctorow sempre és deferent amb el lector clàssic.

La gran majoria van ser publicats abans a revistes, i això obliga al realisme, la psicologia, la linealitat, la comunicació directa… Però el volum, segons queda explicat a la nota inicial, alhora és ben bé una antologia –força completa– de l'autor, ja que aplega relats de Vida dels poetes i Històries de la dolça terra, els seus dos reculls anteriors.

Wakefield, que obre el llibre, vol reescriure el conte homònim (estrany, premonitori… misteriós com el Bartleby, l'escrivent) de Nathaniel Hawthorne. El conte s'allargassa, giravolta sense trobar el seu centre, no queda clar quin diàleg manté amb el seu predecessor. Però alhora aquest conte connecta temàticament amb Edgemont Drive (un conte només dialogat, i això és una raresa en el conjunt), en què un home torna a la casa on va viure molts anys, fet que crea un trasbals al matrimoni que viu ara allà, i la parella s'acabarà sentint una intrusa en el drama íntim del visitant.

Asimilació és dels més bons. Se celebra un matrimoni entre immigrants (centreeuropea i llatinoamericà) per aconseguir la nacionalitat nord-americana, però al final la conveniència cristal·litza en un amor real, i el conte acaba just en el moment que els clans familiars (el conte insinua el narcotràfic d'un membre de la família del nuvi llatinoamericà) propiciaran un desgavell brutal. Des de Ragtime, Doctorow s'ha sentit atret per la manera amb què arrela la immigració.

Els tres contes de Vida dels poetes i els tres d'Històries de la dolça terra formen el bloc més sòlid del llibre. El caçador (la història d'una mestra solitària), L'escriptor de la família (un jove sent la responsabilitat de mantenir amb vida un parent per mitjà de les seves cartes) i Jolene: una vida (la vida que hi pot haver rere el somriure de carmí d'una crupier de Las Vegas) són peces de primer ordre. I d'Una casa a les grans planes, un conte que demana una relectura, només se'n pot dir que és excel·lent. El noi protagonista, membre d'una família que viu itinerant per tot el país, s'adona que per fi és estimat just en el moment que la seva vida se n'ha anat en orris per un barril de querosè que indefectiblement inflama totes les cases en què va vivint la família.