L'aire que respirem

Hi ha bandes que brillen amb llum pròpia entre les noves fornades del pop català. És el cas d'Inspira, que va omplir la sala 3 de l'Auditori per tancar la gira del seu segon treball, Escapistes. El grup del cantant i compositor Jordi Lanuza va demostrar un esplèndid estat de forma: no és la seva una proposta superficial ni de consum ràpid. Al contrari: té substància i profunditat, necessàries com l'aire que respirem. Hi ha cançons d'Inspira que entren de manera directa, com ara Talls nets d'arrel, la peça que va obrir la nit, o Humilment brillants. Lanuza entén la música com una muntanya russa d'emocions: pot sonar floral, boscós i gairebé bucòlic en temes com per exemple L'exèrcit dels mil petons o esdevenir un oceà rebel a Somnis de corall o El bosc del vell. És en aquests moments quan pren força la base rítmica de la formació, reforçada a l'Auditori amb una segona bateria a càrrec de Pau Vallvé.

El grup va recuperar cançons del seu primer disc, Cova placenta, i va estrenar tres peces que formaran part del seu pròxim disc: Amunt, l'èpica El refugi de les hores i Cantem més fort que mai, un tema que, com va explicar Lanuza, “mira cap enfora en un moment en què hi ha coses que no ens agraden”. La nit va ser prolífica en col·laboracions, com ara la de Maria Coma al piano amb Sona el despertador, Enric Montefusco (Standstill) compartint protagonisme vocal a Onades de nit i Valen Nieto i Pep Rius (Raydibaum) a Plou (i no vol parar).

El concert era l'últim de la temporada de Músiques Modernes de l'Auditori. El pròxim curs no n'hi haurà, i la música pop quedarà integrada en la programació generalista. Veurem què en resulta. Una llàstima, sobretot en un moment de gran efervescència de l'escena nacional.