El Queralt més abstracte

«Fa anys exposava sovint a la galeria Anquin's. I recordo que aquí, al Centre de Lectura, hi vaig ser fa 29 anys amb una mostra d'art macabre», explica Queralt la seva absència de la ciutat, circumstància que no impedeix que hi hagi reusencs fidels a l'estil del pintor i que en siguin clients des de fa una pila d'anys. Si ara ha tornat al Centre de Lectura és perquè el seu president, Jordi Agràs, li ho va demanar per oferir a l'entitat una gran exposició amb motiu del 150è aniversari de la seva fundació.

La pintura de Queralt ha sofert una evolució, com la personal del mateix pintor, i s'ha anat fent més abstracta amb els anys. L'artista està en plena recerca i això fa, per exemple, que els interiors figuratius de cafès de poble que pintava fa anys, els presenti ara més estilitzats i desconstruïts. A l'exposició del Centre de Lectura, també hi aporta dues petites instal·lacions: una feta amb caixes de fusta que a dins guarden uns personatges que van cap a la llum i, l'altra, realitzada amb un gran dau. La gran varietat de grisos i els terres ocres són els colors que destaquen del conjunt de les obres. De la vintena de quadres de la mostra, Queralt insisteix a col·locar-se per a la foto davant d'un quadre de gran format on ressalten les petjades d'unes espardenyes que «van cap al més enllà». De fet, les obres responen perfectament al títol de l'exposició, Numen, és a dir, l'estat de l'esperit que té consciència d'allò misteriós, terrible i sagrat. Un estat que s'encomana a l'espectador sensible per abocar-lo a la meditació i la introspecció.

Jaume Queralt és un dels artistes del Camp amb més projecció internacional. Ha exposat a diversos països d'Europa i Àsia, on fa cinc anys va presentar la seva obra a Shangai, i fa un any va viatjar a Kuwait. Xangai i Dubai també s'inclouen en el seu periple. D'aquest últim país, i en general dels països del Emirats Àrabs, segons el pintor, no li agraden, per la seva «artificialitat». En un estudi que té a la Selva del Camp crea les seves obres més grans, com els automòbils que repinta, alguns seus, que opta per a reutilitzar per a l'art abans de llençar-los o tornar-los a vendre. Ara està planificant una exposició a Zuric però la crisi econòmica també complica la vida als artistes i no sap si podrà assumir els costos de la instal·lació de l'exposició suïssa. «Moltes persones pensen que l'art és perfectament prescindible quan hi ha problemes econòmics. S'ha de tenir una sensibilitat especial per creure-hi, en l'art».