El telèfon va més bé quan és gratis

Encara estic indignat. L'empresa de telefonia mòbil que ha llançat al carrer la campanya de publicitat amb el lema La música sona més bé quan és gratis ha tingut la deferència envers el col·lectiu de músics de retirar els seus anuncis per desafortunats i, a sobre, hi ha qui els dóna les gràcies. A mi no me la fan empassar: l'eslògan no era desafortunat, sinó un abús, un menyspreu, una humiliació i una ofensa, perquè no és la frase innocent d'un nen que vol escoltar el Bon dia d'Els Pets amb el mòbil del pare, sinó que prové del sector professional de la telefonia, que ha tingut un paper crucial en la dramàtica crisi que viu la música a causa del pirateig i el robatori a internet, i de la qual n'ha estat l'únic beneficiari, perquè cada cop que es descarrega o s'escolta una cançó hi ha una persona que paga una tarifa de mòbil o ADSL. No és paradoxal que l'anunci La música sona més bé quan és gratis hagi estat retirat gràcies al fet que els músics han protestat per Facebook, és a dir, perquè cada mes es deixen una part dels seus ingressos en les companyies de telèfon?

Vés per on, ni el telèfon ni internet no són gratis. Encara més: en aquests temps de crisi, tothom continua pagant i més que mai per la factura telefònica. Amb unes desmesurades tarifes de mòbil i ADSL a l'Estat espanyol que farien tremolar els joves de mitja Europa, l'Àsia i l'Amèrica Llatina. Ja n'hi ha prou. Que el govern obligui que, cada cop que algú es descarregui o escolti una cançó per mòbil o internet, la companyia de telèfon pagui automàticament uns diners a l'artista sense encarir ni un cèntim la factura amb què crucifica l'usuari cada mes!

I, posats a reivindicar, que es faci una campanya perquè els programes per parlar per telèfon gratuïtament, com ara Skype i What's Up, siguin protegits per llei i obligatoris en els serveis públics. I que l'eslògan sigui El telèfon va més bé quan és gratis.