Teodor Llorente ben explicat

Amb el seu nou llibre, El somni d'una pàtria de paraules (premi d'assaig Mancomunitat de la Ribera Alta), Josep Piera ha afegit un retrat més al fris que va creant de les grans personalitats culturals i literàries de València. El punt de partida va ser la celebració de l'Any del Tirant (1990) a tot el territori. Després, han vingut les biografies Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001) i Francesc de Borja. El duc sant (2009). I ara li ha tocat al torn al mestre Teodor Llorente.

A cada llibre, Piera ha posat el seu talent literari al servei de la figura que retratava per tal d'atendre millor les seves necessitats particulars. En aquest sentit, Piera va dotar March d'un perfil humà i va rescatar sant Francesc de Borja de l'hagiografia. En el cas concret de Llorente, Piera ha volgut explicar-nos a fons el personatge, la seva obra, la seva actuació i la seva esfera d'influència.

I cada llibre ha representat un nou repte, cada vegada més costerut i difícil. March sempre ha estat víctima de l'erudició àrida dels medievalistes. Borja ha servit de pastura per als místics i religiosos. Llorente ha estat celebrat fins a l'excés sentimental per uns i execrat fins al sectarisme pels altres. Justament, la primera de les moltes gràcies d'aquesta nova obra de Piera és la seva ponderació i el rigor. El nostre autor evita tots els extrems dels seus antecessors.

De base, El somni d'una pàtria de paraules és una biografia lineal que ressegueix la vida de Llorente del bressol a la tomba. Aquest plantejament més tradicional i sobri ve determinat per la voluntat de Piera de procedir amb precaució i fermesa. Excel·lent memorialista i narrador, Piera ha volgut que aquesta obra fos més austera i menys espectacular que les anteriors de la sèrie per augmentar la credibilitat i la solidesa del text. L'obra és molt equilibrada i avança airosament.

Ara bé, la crònica biogràfica és un pretext o un suport per anar més enllà. Per això, El somni d'una pàtria de paraules està empeltada d'un altre gènere: l'assaig, l'assaig històric i literari. La vida del gran patriarca Llorente és un pretext o un suport per plantejar un capítol crucial, essencial de la història intel·lectual de València. Al llarg del text, Piera crea un subtilíssim joc de miralls on l'entorn reflecteix el personatge i a l'inrevés. Just el que necessitava tant València com Llorente. A més, d'aquesta manera Piera assoleix una fita insòlita: desdramatitzar ideològicament l'entorn i el personatge, per poder aprofundir en totes dues realitats.

Una lliçó magistral que indica que Piera coneix perfectament la gran tradició de biografies literàries de la cultura francesa. En definitiva, el nostre autor ens ha presentat un Llorente a la manera de les biografies franceses, i bona falta feia. Piera ens fa entendre Llorente i València i el cordó vitalíssim que els uneix.

El somni d'una pàtria de paraules és un llibre ple de vida, on l'autor evoca una extensa galeria de personatges i tot un sistema social i cultural. Piera ens fa reviure la València a cavall de dos segles, el XIX i el XX, des de l'òptica llorentiana. El llibre també està carregat de coneixement, coneixement de dos tipus: documental i literari. És portentosa la quantitat de documentació de l'època que Piera calladament incrusta al seu text. I, per una altra banda, és formidable la capacitat exegètica de Piera a l'hora de llegir i reavaluar l'obra de Llorente, demostrant-ne la seva peculiar vocació de modernitat.