Una mixtura equilibrada

Un text que remarca les diferències entre homes i dones, en clau d'humor, fragmentat i llegit per una veu en off a tall d'introducció de cada tema, és el fil que relliga els disset temes del nou espectacle del grup vocal gironí a cappella Les Síxters, Eclèctiques, que van estrenar al centre cívic La Sitja, de Fornells de la Selva. Les Síxters abandonen el teatre en aquest espectacle, després de fer un intent amb Retratades. Jo diria, però, que no l'abandonen del tot perquè, de les cinc components del grup, n'hi ha que aquesta faceta no la poden obviar, se'ls escapa aquesta tendència natural a actuar. Montse Baeza, membre també del Cor de Teatre i, sobretot, Xènia Fuertes es troben en aquest registre, a banda de ser unes excel·lents cantants. La segona, que s'ha incorporat al grup amb posterioritat a les baixes d'Ester Westermeyer i Cristina Gavilán, té una vis còmica especialment remarcable.

El text utilitzat que, malgrat la introducció de variacions, alguna espectadora atenta va identificar com una d'aquelles bromes virals que corren per les xarxes socials, permetia somriure entre tema i tema, lligant unes quantes peces ja conegudes, o que formen part del repertori del quintet, amb d'altres originals. Possiblement, el més interessant de la vetllada van ser aquestes peces originals, els artificis vocals d'In crescendo o la poesia deliciosa d'Un tel de tu, composades pel músic Eduard Iniesta, o de Novembre, de Glòria Garcés; l'enginy de composicions com Plan para mañana, de Xavi Molina, o Brownie's song, una cançó de Glòria Garcés deliciosa com la xocolata, que el quintet va interpretar amb gràcia; o també el poema de Pere Quart, El nou pobre, convertit pel tenora Jordi Molina en un txa-txa-txa que no té res a veure amb la popular versió folk. Des de la perspectiva de l'espectador, és un encert intercalar temes coneguts, populars o ja consolidats en el repertori, amb d'altres d'originals, resultant una mixtura equilibrada. El moviment escènic és, volgudament, escàs, no hi ha massa risc, ni en aquest sentit, ni en la utilització de recursos vocals, aspecte en què, malgrat que s'intueix que podrien anar una mica més lluny, es queden en una pulcra correcció, a vegades mancada de contundència, de cos. El rodatge ha d'aportar ritme i seguretat a un bon espectacle musical, ideal per anar a fer bolos, perquè agradarà a un ventall ample de tipus de públic.

La presència incomprensible de diversos cops de flaix provinents del pati de butaques trencava en ocasions les atmosferes que s'esforçaven a crear les cantants del quintet des de l'escenari.

L'estructura de la sala de La Sitja no va jugar a favor de l'espectacle –de qualsevol que s'hi faci–, ja que és desagraïda per al públic. Sorprenentment en un equipament modern, no està insonoritzada i l'aparell d'aire condicionat, quan funciona, dificulta l'audició, i si no, la platea es converteix en un forn. D'altra banda, o l'elevació de l'escenari és insuficient, o ho és el pendent del pati de butaques. En tot cas, per aquest motiu, la visió, ja des de la mateixa segona fila, és defectuosa.