Combinatòries

Lògicament enlluernat, com tots els músics que tenen l'oportunitat de sopar primer a l'hort del Prior del conjunt monàstic de Santa Maria de Vilabertran i d'actuar tot seguit en la no menys impressionant plaça del fort, Jorge Drexler va sortir a escena eufòric, armat només amb les seves guitarres –alternant l'acústica i l'elèctrica–, sòbria camisa blanca i corbata a ratlles com un João Gilberto del segle XXI, la immensitat del cel estelat a sobre seu –amb lleugera amenaça de pluja; al final, només quatre gotes comptades– i al darrere, els venerables murs del monestir i la pancarta del festival Sons del Món.

Amb aquests ingredients més aviat austers i un mínim suport tecnològic en llum i so, el cantautor uruguaià va tornar a demostrar a Vilabertran que és un gran, enorme comunicador, que funciona molt bé en les distàncies curtes i en la lluita cos a cos amb el públic, al qual convida a proposar cançons, a cantar i a convertir-se en el seu aliat.

Drexler està treballant ara en un projecte titulat N, una aplicació per a telèfons mòbils que permetrà a l'usuari reconstruir una sèrie de cançons que presentaran diverses combinatòries possibles tant pel que fa a les lletres com a la música. De fet, aquesta seria l'expressió tecnològica d'un “fals concert en solitari” –com apunta ell mateix, pel suport logístic que rep des dels controls situats fora de l'escenari– del Mundo abisal de Drexler. En directe, el cantant té una enorme facilitat per modificar les lletres i adaptar-les al context i les circumstàncies de cada nit i cada públic. Fins i tot, si s'oblida d'alguna frase, com va passar dissabte amb Disneylandia, després reprèn la cançó en el punt de la fallida i hi afegeix fins i tot alguna idea nova: en el cas del llistat inacabable de grans absurditats de la globalització que és Disneylandia, hi va afegir “el que queda de la Comunitat Europea”, en referència al nostre melodrama de cada Telenotícies.

Tot i tenir un inabastable llistat de grans composicions pròpies –la bellesa de Soledad i Al otro lado del río o la lògica poètica de la final Todo se transforma, entre moltes altres–, Drexler encara és fidel a algunes versions, com ara High & Dry de Radiohead i Club Tonight de Gossos, que a més li permeten practicar idiomes i correspondre a la devoció dels seus fans catalans.