Macroconcerts amb intenció

Quan el rock tan sols tenia deu o dotze anys, una fórmula de música en directe va consolidar el seu aspecte de comunió solidaria: els macroconcerts. Trobades musicals en què s'aplegaven en espais oberts milers de persones que escoltaven desenes de grups i solistes. Festival com ara el de Monterrey Pop (1967), a Califòrnia; el de l'illa anglesa de Wight (1970), però sobretot el de Woodstock (1969), a l'estat de Nova York, van llançar un missatge de pau en una època que el hippysme es movia entre l'evasió de les drogues i la resistència pacífica contra la guerra del Vietnam. Però el discurs d'aquests primers concerts va quedar diluït per les contradiccions d'aquestes trobades que barrejaven el signe de la pau amb enfrontaments violents i males experiències amb l'LSD.

Va ser George Harrison qui va fer madurar la intenció solidaria del rock amb el concert de Bangladesh celebrat al Madison Square Garden de Nova York l'any 1971. L'esperit solidari i espiritual de l'ex dels Beatles va trobar la complicitat de grans estrelles del rock que, a més, eren grans amics seus: Ravi Shankar, Ringo Starr, Bob Dylan, Klaus Voormann i Leon Russell van actuar plegats per recaptar fons que es van destinar a l'Unicef. Més tard van arribar el concert per Kampuchea (1979), No Nukes (1979), en què el rock, incloent-hi Bruce Springsteen, advertia del perill nuclear, i el Live Aid (1985), impulsat pel cantant Bob Geldof, contra la fam a l'Àfrica. A Catalunya també tenim una tradició. Als setanta, Canet va acollir diverses edicions de les Sis Hores de Cançó, que des de l'estiu del 1975 van complementar-se amb el Canet Rock. Llibertat i autoafirmació nacional. Fa poc es va celebrar-se el Poparb i, a partir de demà, i fins a la matinada de diumenge se celebrarà l'Acampada Jove a Montblanc, en què la intensitat musical tindrà un marcat to independentista. El Punt Avui s'afegeix a la història amb el concert Catalunya vol viure en llibertat. El 29-J, la música esdevindrà un clam reivindicatiu.