cultura
María Bayo
Soprano
“Engegaran a rodar la feina feta en vint anys”
Acaba d'hipnotitzar el públic del Gran Teatre del Liceu amb la seva interpretació punyent de l'enigmàtica Mélisande a Pelléas et Mélisande, de Debussy, però María Bayo reserva més sorpreses: avui inaugura el 30è Festival de Cantonigròs, que aquest any es trasllada a Vic, i el dia 26 fa parada en el Festival de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages. A Cantonigròs la soprano navarresa presenta un concert d'homenatge a compositors catalans com ara Mompou i Montsalvatge, al costat de la Coral Canigó, la Coral Sant Jordi i la JONC.
Quina relació té amb aquest repertori d'autors catalans?
Fa anys que conec aquest repertori, que vaig cantar per primer cop a Londres encara en vida de Mompou. Són cançons molt boniques que van molt bé amb la meva tessitura vocal. Les composicions de Montsalvatge i Mompou amb orquestra no es coneixen gaire i per això és una bona oportunitat per sentir-les. Ara justament les hem enregistrat amb l'Orquestra de Navarra per a Universal.
Que me'n diu, dels fragments de Peer Gynt, d'Edvard Grieg, que completen el programa?
És la primera vegada que els canto i me'ls he estat preparant aquests dies. Els vam triar precisament perquè tenen una part coral i una altra solista, cosa que ens permet cantar amb les corals Sant Jordi i Canigó.
No és la primera vegada que actua amb la JONC. Com van els assajos?
Molt bé. És una experiència molt gratificant cantar amb joves músics que veuen el concert com una gran oportunitat per a la seva formació, ja que els permet cantar amb una solista professional. Ja fa cinc anys que vaig ser a Cantonigròs i la veritat és que em tracten molt bé.
En quin format se sent més còmoda cantant, en grans teatres com el Liceu o en concerts?
Són totalment diferents, per això després de Pelléas vaig estar una setmana a casa per canviar d'aires i col·locar-me un altre xip. Els dos tipus d'actuació són dos mons totalment diferents, però m'agraden tots dos: òperes i concerts. Són com dues activitats complementàries.
Hi ha algun paper que tingui ganes d'interpretar?
Una de les meves fites és La voix humaine, de Francis Poulenc, que és un monodrama. De fet, la meva carrera ha anat evolucionant des d'un repertori més lleuger, de Mozart i Rossini, fins a aquest tipus de composicions franceses en què em sento molt còmoda. Vaig fer, per exemple, Les mamelles de Tirésias del mateix Poulenc al Liceu i l'experiència recent de Mélisande ha estat molt gratificant.
La temporada vinent no la podrem sentir al Liceu, però.
Malauradament no, però ja estem parlant amb en Joan Matabosch, el director artístic, de cara a la següent. Ara per ara no puc desvelar el títol de l'obra.
Què en pensa, de la pujada de l'IVA al sector de la cultura?
Penalitzarà molt l'òpera i és una manera d'engegar a rodar tota la feina feta aquests darrers vint anys. Quan vaig començar a estudiar cant vaig haver de marxar fora, a Alemanya, i ara, en canvi, hi ha moltes escoles de gran nivell que fan molt bona feina. Si no destinen el pressupost necessari a mantenir-les desapareixeran. En aquest país sembla que o som a baix de tot o a dalt de tot. No es podria trobar un terme mitjà?
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
