Fusió atemporal

Abans del concert, Stanley Clarke i Stewart Copeland comentaven davant les càmeres de TV3 que, quan van posar en marxa el grup Animal Logic a finals dels anys vuitanta, la gent esperava d'ells una proposta jazzística i es van trobar amb un grup més orientat al rock i el pop, articulat al voltant de la veu i les cançons de la vocalista Deborah Holland. Més de vint anys després, Clarke i Copeland surten a l'escenari amb una llibertat absoluta, sense estar condicionats per res ni per ningú, ni tan sols pels seus respectius passats: amb Return To Forever i el Clarke / Duke Project, el primer, i sobretot amb The Police, el segon.

Dilluns, Clarke i Copeland van obrir la setmana dedicada al jazz del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, amb un quartet en què el baixista i el bateria estan molt ben acompanyats per dos músics joves però ja amb extensos currículums: el teclista ucraïnès Ruslan Sirota i el guitarrista Brady Cohan. Quatre virtuosos en escena, sense lluites d'ego aparents, treballant tots per l'equip, per un so compacte i dinàmic hereu del jazz de fusió dels anys setanta, però actualitzat o, més ben dit, atemporalitzat. Clarke, incontestable tant amb el baix elèctric com amb el contrabaix, i Copeland, sempre subtil amb els platets de la bateria –tancaves els ulls i t'arribaven efluvis policíacs–, van compartir el rol de solistes amb els seus joves companys, als quals fins i tot van deixar sols a l'escenari, després que Copeland els presentés alegrement com uns “motherfuckers”.

La gran sorpresa de la nit va arribar quan se'ls va afegir en un tema el guitarrista Larry Coryell, que estava entre el públic perquè es va avançar un dia a l'arribada dels seus companys de Miles Smiles –la banda d'excombatents del coronel Miles Davis– que ahir va actuar a Sant Feliu. La presència de Coryell, amb un historial espectacular que inclou el primer trio de guitarres amb John McLaughlin i Paco de Lucía, va ser un bon regal per als aficionats al jazz, que potser no són tants en aquest país per omplir l'Espai Port un dilluns a la nit, però que mereixen nits memorables com aquesta.