El pintor que venia del nord
El Museu de Cotlliure recorda l'estada de Léopold Survage entre 1925 i 1932 amb una cinquantena d'obres inèdites
Modigliani el va retratar clenxinat, amb un bigotet fi, la cella lleument arquejada i un ull encegat per un blau tan clar i tallant com un reflex d'aire al gel. Era el 1918, quan tots dos havien coincidit a Niça fugint de la guerra sota la llum reparadora del sud. Léopold Survage (1879-1968), nascut a Rússia de pare finlandès i mare danesa, havia descobert la calidesa mediterrània ja el 1915, en aquells temps gloriosos que fins i tot els artistes pobres estiuejaven a la Costa Blava, però la relació més duradora, la més decisiva, seria la que establiria durant set anys, entre 1925 i 1932, amb Cotlliure, la terra del fauvisme de Matisse i Derain, la del cubisme de Gris, Braque i Picasso, la de les fantasies ingràvides de Chagall, però també la de les peixateres, de la rudesa de taverna, dels correbous, de les barques de vela llatina, dels teulats dislocats, de l'olor de mar, dels crits de les venedores d'anxoves. Per Survage va ser sobretot una platja de nàufrag on anar a raure just quan el retorn a l'ordre d'entreguerres, amb la seva crida al classicisme, amenaçava de bloquejar-lo, a ell, que havia estat a punt de passar a la història com el pioner del cinema abstracte, si no hagués estat que la falta de patrocini, a pesar de l'entusiasme que havien despertat en Apollinaire, li havia impedit portar a la pantalla els seus experiments amb formes acolorides en moviment, la seva gran deriva cap a aquell abisme de l'abstracció que tants altres vorejaven amb respecte i temor.
Una exposició al Museu d'Art Modern de Cotlliure rememora aquell fructífer sojorn d'un dels artistes més interessants i poc coneguts de l'avantguarda parisenca a través de 62 obres, entre pintures, dibuixos i aquarel·les procedents de col·leccions públiques i privades de tot el món, de les quals una cinquantena són inèdites.
Deesses al port
Survage. Els anys de Cotlliure: 1925-1932, oberta fins al 30 de setembre (atenció a l'horari: de 10 a 12 h i de 14 a 18 h), posa en evidència la feliç troballa d'un món mític, lluminós i alhora tenyit d'un lleu pressentiment de pèrdua, que l'artista rus va reconèixer en l'ambient portuari de Cotlliure i, sobretot, en les seves peixateres, pintades sovint com si fossin deesses gregues, de mans poderoses i màscara tràgica. Joséphine Matamoros, directora del museu i comissària de l'exposició, junt amb l'historiador de l'art Daniel Abadie, subratlla la importància que pren aquests anys la figura femenina en l'obra de Survage, que insisteix una vegada i una altra en el motiu de la dona a la finestra, les carregadores d'anxoves i la cridòria del moll tant com en els seus peculiars peixos alats, que Juan Gris diria que li tenien el cor robat. Però Cotlliure dóna sobretot a Survage una llibertat d'execució que li permetrà acabar perfilant les figures gairebé d'un sol traç, en unes obres d'una extraordinària concisió expressiva que fusiona, tot d'una, la lliçó del cubisme amb el misteri metafísic dels paisatges de De Chirico i, més endavant, amb les explosions simbòliques d'André Masson, amb qui coincidira breument a la Babel de Tossa. Va ser durant aquells anys de Cotlliure, també, que l'escriptor Samuel Putnam va dedicar-li un elogiós article al Chicago Evening Post i va obrir-li, inesperadament, les portes dels Estats Units, on seria reconegut com un dels pioners de l'abstracció europea. És la gran victòria d'aquell marrec malaltís que, a Moscou, havia hagut de vèncer l'oposició del pare per dedicar-se a la pintura, que va sobreviure els primers anys a París treballant com a afinador de pianos, i que va acabar entrant al cercle de Picasso, Apollinaire i Max Jacob, va concebre el vestuari i els decorats de l'òpera Mavra de Stravinski per als Ballets Russos, i va dissenyar estampats per a Coco Chanel.