Mor Baltasar Porcel, un dels grans mestres de la literatura catalana

«Els cans luden.» Baltasar Porcel recordava en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'estiu del 2007, aquestes paraules de la seva mare, que les pronunciava quan els gossos bordaven. «Ens explicava que, quan els cans luden, la mort està a prop. Nosaltres la veiem en les ombres i teníem molta por. He volgut escriure a partir d'això.»

La mort, doncs, ha estat una ombra que ha funcionat com a motor d'una obra prolífica i que, ara que l'escriptor ja no hi és, pren tota la seva dimensió. Una obra que sovint recrea la seva Andratx natal, sense cap intenció de construir un mite: «Escric sobre els homes i les seves passions en un escenari concret, però no per fer costumisme.» En títols com Olympia a mitjanit, retratava la transformació de la Mallorca rural a la turística, sense un pèl de nostàlgia: Porcel era un home pragmàtic que constatava el decurs de la història i els seus estralls. Per descriure «la gent de camp», com deia, tenia com a referents Gogol, Faulkner i Pavese. Tanmateix es declarava un «gran lector» dels clàssics grecs, amb especial predilecció pels presocràtics Homer i Heràclit.

D'un altre filòsof, aquest del segle XX, Heidegger, se'n va fer seu el lema: «La llengua és la casa de l'ànima.» La llengua va ser una de les preocupacions fonamentals de l'autor mallorquí. No li interessava la llengua correcta en el sentit del català normatiu, sinó aquella altra particular i rica: «Ramon Llull no coneixia Pompeu Fabra», deia.

La llengua, però, va suposar una recerca i una descoberta en el recorregut literari de Porcel, que fins als 14 anys no va llegir llibres en català. Ho va fer motivat per un capellà del seu poble «enviat de Déu». Poder llegir en una llengua que es limitava a l'ús oral va suposar per al jove Porcel «un miracle». Els tres primers llibres que va llegir eren Tres viatges en calma per l'illa de la calma, de Fuster Mayama Gabriel (GAFIM), Flor de Card, de Salvador Galmés, i L'Hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver. A partir d'aquí, Porcel, que de ben jovenet escrivia contes en castellà, va veure que «alguna cosa fallava»: «Jo parlava amb la família i els veïns no tan sols en mallorquí, sinó en una llengua familiar que s'ha conservat perquè estava aïllada.»

Com a escriptor va fer els seus primers passos a Planeta, una empresa editorial amb la qual sempre va quedar vinculat. Darrerament, amb la compra parcial de Grup 62 per part de Planeta, va esdevenir un dels consellers editorials de Grup 62, juntament amb l'editor Xavier Folch i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta. Porcel va començar a publicar a finals dels anys 50 (Els condemnats, 1959) i va conrear des de novel·la fins a la biografia, passant per la narrativa, el teatre, la literatura de viatges i els guions.

La seva obra va ser traduïda a l'anglès, al castellà, al francès, a l'italià i al vietnamita. De la seva dimensió internacional se'n fa ressò el prestigiós crític literari nord-americà Harold Bloom, que va parlar de la seva obra «vigorosa i sublim» i la va comparar amb la de Philip Roth i Don DeLillo. Atès aquest prestigi internacional, Porcel va fer el discurs de clausura de la participació de la cultura catalana a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt el 2007.

Viatger incansable (sobretot per l'Orient Mitjà, Àfrica i Europa), el 1989 va fundar l'Institut Català de la Mediterrània, que va presidir fins al 2000.

També va col·laborar regularment amb la premsa escrita, sobretot amb el diari La Vanguardia, on escrivia una columna des de fa vint anys. Diumenge passat hi va escriure l'últim article, Misterios y alterios, en què Porcel advertia: «Aquesta columna viu una alteració fonda, ha existit durant més de vint anys, gràcies a la fidelitat del lector, i ara canvia en nom d'una major precisió, apareixerà aquí mateix cada setmana una mica més llarga i matisada. En tornar de Sicília l'agost.»