Ens cal il·lusió

Xevi va obrir divendres la seva 13a Nit d'Il·lusió a l'Espai Ridaura de Santa Cristina d'Aro amb un “míting” –“per això aquest any hem començat mitja hora abans”, va ironitzar l'il·lusionista cristinenc– en què es va referir als problemes que, en aquest “any difícil”, han estat a punt d'impedir la celebració d'aquest festival internacional de màgia, pioner a la Costa Brava i precursor dels nous festivals de Torroella de Montgrí i Sant Antoni de Calonge, aquest últim també dirigit per Xevi. També va demanar disculpes a tota la gent que s'havia quedat sense entrada perquè no s'han pogut organitzat dues funcions de l'espectacle, com l'any passat, i va agrair el suport de l'Ajuntament de Santa Cristina, per haver entès que “en un any en què a la gent li fa falta tanta il·lusió, no es podia deixar perdre la Nit d'Il·lusió”.

Va obrir la nit l'experimentat mag francès Alpha, artista convidat d'aquesta edició, que també es va encarregar de tancar l'espectacle. Amb una acurada escenografia inspirada per les històries d'aventurers i pirates, Alpha va fer sorgir entre flames i confeti un gran retrat de Pavarotti mentre sonava la veu del tenor i després va omplir l'escenari d'ocells exòtics que apareixien del no-res. Una de les actuacions més ovacionades va ser la de la xinesa Guansen, estèticament impecable i amb un trepidant final que va incloure canvis de vestuari i altres mutacions tan ràpides que tothom va quedar amb la boca oberta, intentant esbrinar com ho feia. El mateix es podria dir de Fred Denver, que feia aparèixer gats com el de Cheshire, o d'Edgard, que va tancar el seu company en una caixa de cartró i la va travessar amb uns quants paraigües, sense resultats letals. Més poètic va ser el número de Juan Mayoral, entre llums flotants i un mar d'espelmes. Xevi va ser un presentador àgil i divertit que, amb la complicitat d'alguns nens del públic i la sal màgica de Can Saleta, va fer uns quants trucs que ens van recordar que el gran secret de la màgia és la imaginació.