Demanen pel futur de les troballes arqueològiques de Paterna
Es critica les contradiccions de l'equip de govern respecte de la valoració de les restes arqueològiques
Dijous 23 d'agost ha estat inaugurat el museu de la Vila Romana de Paterna, on es pot observar un breu recull de les peses trobades a la descoberta arqueològica, immersa en un conflicte urbanístic des de 2009.
La portaveu de Compromís en Paterna, Loles Ripoll, explica que “encara que tard, pareix que Lorenzo Agustí reconeix el valor de la troballa arqueològica que explica l'origen del nostre poble, i que hem reivindicat des de Compromís. Una llàstima que no ho fera abans, al 2009, quan juntament amb Conselleria varen descartar la conservació i varen autoritzar la construcció dels edificis sobre la mateixa Vila Romana, al·legant que no tenia tant de valor com es pressuposava inicialment”.
Aquestes trobades han patit daltibaixos dins la política valorativa que l'equip de govern de Paterna ha realitzat en el decurs del temps. Primer van estar altament valorades, per a posteriorment descartar la conservació i autoritzar les edificacions, amb el vist i plau de Conselleria de Cultura. Ara amb un altre gir mediàtic, inauguren a bombo i plateret un museu sobre la Vila Romana, destacant el valor històric i arqueològic de tot allò que han consentit que es quedara baix del soterrani d'unes finques.
La coalició econacionalista espera que aquest museu gaudisca de la continuïtat que es mereix, ampliant-se fins i tot amb els elements que queden emmagatzemats, i que ajudarien la ciutadania a entendre el valor real de la troballa.
Ara sí, ara no i demà ja veurem
Pere RossellSi hi ha alguna cosa que caracteritza l'alcalde de Paterna és la seua capacitat d'adaptabilitat davant els fets favorables i també dels desfavorables. Lorenzo resulta controvertit fins i tot dins del seu partit, on no té cap embafament en seure a terra als congressos, adoptar posicions crítiques davant l'aparell o protagonitzar debats bizantins sobre conillers o llebrers. Podríem dir que li encanta la polèmica, que gaudeix polemitzant però no admet que ningú li esmene la plana.
El final de les trobades hom sap el que ha de ser: el que li convinga a l'alcalde o a qualsevol amic, conegut o saludat d'aquest que tinga algun interés sobre el terreny que s'haja de requalificar, la parcel·la on s'haja de construir o la cova a remodelar. Podríem dir que el valor de les coses per al primer munícep paterner sols es mesura pel que val, però pel que és.
Així les coses, a ningú no li pot estranyar el canvi de posició de l'alcalde segons bufa el vent o segons interesse els més pròxims. Això al meu poble li diuen efecte penell. Es a dir, acomodar-se segons bufe el vent.