Kaufmann i els clàssics populars
Molta expectació a Peralada per escoltar la veu del moment. Una expectació justificada, després del gran concert que hi va oferir el tenor alemany Jonas Kaufmann, juntament amb l'Orquestra de Cadaqués sota la direcció del també alemany Jochen Rieder. Al final, la reacció entusiasta del públic, que explotava literalment en aplaudiments i “bravos” després de cada interpretació de Kaufmann, va animar el cantant a oferir una tanda de bisos en la qual gairebé va cantar tanta estona com en el concert pròpiament dit, durant el qual l'orquestra va prologar amb obertures i intermedis de diferents òperes les set àries de La Gioconda (Ponchielli), Romeo e Giulietta (Zandonai), Carmen (Bizet), Cavalleria rusticana (Mascagni), Andrea Chénier (Giordano) i Die Walküre i Lohengrin (Wagner), en una bona mostra de les tres principals escoles operístiques, la italiana, la francesa i l'alemanya. Kaufmann, aliat amb el seu amic Rieder, va preparar per a aquesta gala lírica estiuenca un programa variat, dinàmic i farcit del que podríem anomenar clàssics populars. Gairebé qualsevol mortal, no necessàriament melòman militant, ha sentit alguna vegada, ja sigui a través del cinema, la publicitat o altres canals, els extractes de Carmen que va interpretar l'Orquestra de Cadaqués, com també és el cas de l'obertura de Guglielmo Tell (Rossini) i l'intermezzo de Cavalleria rusticana, que sona al final d'El Padrino 3.
Kaufmann no amaga la seva voluntat, molt respectable i fins i tot lloable, d'apropar l'òpera al gran públic, la qual cosa no vol dir rebaixar el nivell ni en el repertori ni en la interpretació. Vestit de manera informal, amb una elegància tan actual com la seva actitud escènica, marcada per la naturalitat, Kaufmann va cantar esplèndidament, més preocupat per donar el màxim de la seva capacitat vocal que no per subratllar amb les mans o amb una expressivitat facial artificial les passions i tragèdies que va interpretar, ben acompanyat per l'Orquestra de Cadaqués.
En una nit perfecta, en què fins i tot les cigonyes que tenen els nius a l'altura de les últimes files van mantenir un silenci respectuós –amb algun cant breu, que també podria haver estat un “bravo”–, el públic va ser obsequiat amb diversos bisos, com ara Du bist die Welt für mich, de Der singende Traum (Tauber), Core'ngrato (Cardillo), E lucevan le stelle de Tosca (Puccini) i Non ti scordar di me (Decurtis). Kaufmann va sortir de l'escenari beneït pel públic de Peralada, que es va entregar amb devoció i soroll al seu geni i el tindrà per sempre més en el seu particular Olimp.
