Arquitectura humana

Canvi de sensibilitat

Per Jordi Badia, aquesta tendència arquitectònica, que utilitza materials com ara el totxo, la fusta i la pedra, és el senyal d'“un canvi total de sensibilitat”. “El món està canviant de manera radical i no només és un tema d'economia. És cert que aquests arquitectes, amb la crisi, fan obres més sostenibles, però no només és per qüestions econòmiques, és per un canvi de mentalitat”, diu.

L'enfocament va més enllà de plantejaments ecològics i de sostenibilitat i també implica una certa actitud ètica. “Jo defineixo aquesta manera de fer com a arquitectura de les persones; el seu objectiu no és ser bonica, sinó ser agradable i útil, però precisament per això acaba sent bonica”, explica Badia. Es tracta, doncs, d'una arquitectura assenyada i sense estridències, que acaba contrastant amb un tipus d'arquitectura que hem vist molt en els darrers anys també “més tancada en ella mateixa i que cerca un ideal de bellesa per si mateix”. En contraposició amb aquests monuments més grandiloqüents, l'arquitectura d'aquests joves arquitectes busca fugir dels excessos, però “això no vol dir que no sigui innovadora”.

Remodelació a Girona

La tria de les nou obres que han fet Jordi Badia i Fèlix Arranz il·lustra perfectament aquesta filosofia. La Casa Collage de Girona, per exemple, de Ramon Bosch i Bet Capdeferro, és una remodelació d'una antiga casa del barri del Call, en el qual el respecte cap a l'arquitectura original és molt gran i els elements moderns afegits, com ara unes peces ceràmiques molt simples, estan absolutament integrats a la pedra originària. Precisament aquesta casa va ser guardonada amb una menció especial a la millor arquitectura emergent dins dels premis d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea 2011.

Una altra casa particular, al poble de Bunyola, a Mallorca, de Francisco Cifuentes, utilitza materials molt senzills –termoargila, formigó i fusta de pi– i s'adapta a un territori gens fàcil i de difícil accés. En el cas d'una casa per a tres germanes, a Múrcia, els arquitectes Jaume Blancafort i Patricia Reus han dissenyat un edifici, revestit amb fusta de pi tractat, que es “fon amb el paisatge circumdant, una vall de vinyes i oliveres”.

Una important remodelació per a un espai teatral barceloní, La Seca, també s'exposarà a Venècia. En un edifici amb modificacions constants des del segle XIII, aquest treball de l'osonenca Meritxell Inaraja manté totes les intervencions històriques i hi afegeix una part contemporània.

Núria Salvadó i David Tapias, amb la seva llar d'infants a Pratdip, han creat una convivència perfecta entre el nou edifici i les granges adjacents, amb una gran economia de recursos i amb obra vista. A la població tarragonina de Jesús, Olga Felip i Josep Camps van dissenyar una piscina coberta on els límits entre l'exterior i l'interior es difuminen, només amb formigó i una façana a base de perfils metàl·lics. En canvi, David Sebastian i Gerard Puig han construït un edifici per franges que es pot adaptar a qualsevol tipus de canvi dins i fora en la nova escola d'art i disseny d'Amposta.

A Palma hi ha dos dels projectes que es mostraran a Venècia. L'ampliació de l'institut Josep Sureda, d'Aina Salvà i Alberto Sánchez, que incorpora un senzill sistema de gelosies, així com la urbanització de l'espai exterior de la fàbrica de Can Ribas i el nou carrer Brotad dins del projecte d'ordenació del recinte industrial de la Soledat, que ha portat a terme Jaime J. Ferrer.

La mostra dels nou projectes, amb maquetes i fotografies, anirà acompanyada també de dos comentaris cadascun d'un arquitecte català i d'un arquitecte internacional.

Antecedents i context

A l'entrada del pavelló el visitant es trobarà amb un pròleg amb obres de 150 arquitectes vius, des de la generació d'Oriol Bohigas, que han treballat seguint aquesta manera de fer. En l'epíleg, també s'exposen una vintena d'obres que, segons Jordi Badia, han pogut influir en l'obra dels joves arquitectes exposats com ara Jujol, Coderch, Enric Miralles i Josep-Lluís Mateo. “Així es demostra que aquesta tendència no neix de zero”, afegeix Badia.

En l'actual context de crisi econòmica, que ha afectat de manera brutal els estudis d'arquitectura, l'exposició al pavelló català a Venècia pot ser una bona promoció internacional per als joves arquitectes catalans i balears, assegura Jordi Badia. De fet, la gran majoria d'arquitectes d'aquí ja estan treballant fora des de fa anys.

Nou pavelló

L'arquitectura de totxo i fusta de moltes de les obres que es presentaran no desentonarà gens ni mica amb l'arquitectura naval veneciana. És precisament en un exemple d'aquest tipus de construcció senzilla on s'ubica el nou pavelló de Catalunya i les Illes, a l'illa de San Pietro, a pocs metres del rovell de l'ou dels esdeveniments centrals de la Biennal, els Giardini i l'Arsenale.

D'aquesta manera, el pavelló abandona el barri del Dorsoduro, que ha estat la seu del pavelló del Ramon Llull en les dues biennals d'art anteriors. Es preveu que aquest espai sigui també l'escenari del pavelló català durant la Biennal d'Art del 2013.