Zeta

Tot s'acaba, i quan arribem a la zeta ja podem començar a recollir perquè estem a punt de plegar. Però, què és un zeta? Les respostes poden anar des del membre d'una banda de narcotraficants fins a un admirador de Catherine Zeta-Jones, passant pel metall que va servir per construir el robot Mazinger. La resposta vintage, però, és la següent: un cotxe de patrulla del Cuerpo Nacional de Policía (CNP), que segons l'època podia ser un Talbot Horizon, un Citroën BX o Picasso, un BMW 320.

Amb la Transició, els membres del CNP van anar canviant el color de l'uniforme. Primer era gris confederat, després marró Gran Guerra, i finalment blau carter. Els noms que rebien anaven en consonància amb aquestes transformacions cromàtiques: grisos, micos, barrufets. El Diccionari de l'argot de la delinqüència inclou un gran nombre de sinònims que han anat caient en l'oblit, però que qualsevol lladre hauria de conèixer per pura professionalitat. Repassem-los. El sereno era el jurondo. El vigilant municipal, truquis, guripa, guindilla, pinxorro, gànguil i cera. El guàrdia civil, tricorni, pico i picoleto. La policia en general, la bronca i la bul. Els agents secrets, matalassers i els de la pudor. El mosso d'esquadra, faico, espardenya, espardenyer, guinda i mosso de les cordes. Més endavant, cap als seixanta, va aparèixer bòfia, i cap als vuitanta pasma, que han esdevingut vintage, com tot el vocabulari d'argot que accedeix als diccionaris.

Abans que els Mossos d'Esquadra assumissin les competències de seguretat a Catalunya, la paraula zeta formava part de l'argot. Trucaves al 091 i al cap d'una estona apareixia un zeta. El nom prové del llenguatge de la mateixa policia, que designa amb la lletra K els vehicles camuflats, i amb la lletra Z els vehicles oficials.

En el programa de TV3 Caçadors de paraules, dos mossos d'esquadra reconeixien que la policia havia adoptat el vocabulari dels seus rivals. Com els delinqüents, designen la pistola amb el nom de pipa, ferro, catxarra o fusca, i la xeringa com a flauta o màquina. Al capdavall, policies i delinqüents tenen un espai específic i, per tant, unes paraules pròpies. També la delinqüència adopta el vocabulari de la policia, com en el cas de la paraula zeta, que els quinquis utilitzen a les pel·lícules de José Antonio de la Loma i Eloy de la Iglesia, i que apareix amb naturalitat a les cançons diguem-ne protesta de Kortatu.

L'anomenat “cinema quinqui” de finals dels setanta i començaments dels vuitanta va significar la consagració dels vehicles zeta. Yo el Vaquilla, Navajeros o Colegas són pel·lícules revisitades una i altra vegada per espectadors nostàlgics: uns hi busquen models de cotxes desapareguts, els altres unes paraules que ja no es pronuncien, potser unes emocions i unes sensacions que troben a faltar. Hi ha qui arriba a creure la fal·làcia que contra Franco es vivia millor. No és el nostre cas. Malgrat l'atur, la crisi i el Tribunal Suprem, hem millorat molt. És una veritat –per dir-ho de manera vintage– impepinable.