Abans que res, novel·les
Miquel Fañanàs i Teresa Sagrera, guanyador i finalista del Nèstor Luján
en la llegenda
de la bruixa
de la catedral
de Girona
La quinzena edició del premi de novel·la històrica dedicat a l'enyorat Nèstor Luján manté la línia marcada per l'editorial Columna: “Tenim la tradició de publicar novel·la històrica d'autors d'aquí i que parlen de temes d'aquí; la veritat és que funcionen molt bé i millor que la majoria de traduccions”, afirma l'editora Berta Bruna.
El guanyador del premi de Columna, dotat amb 6.000 euros, ha estat Miquel Fañanàs, amb La bruixa de pedra, que ja es pot trobar a les llibreries. Per primer cop hi ha una finalista, Teresa Sagrera, amb El trobador, que serà publicada el juny del 2013.
“En edicions anteriors rebíem sis originals, potser deu; en aquesta, ens ha sorprès arribar als dinou i, en general, d'una qualitat força bona”, explica Bruna. Per això, el jurat, format per ella, Francisca Esperanza de Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis i Maria Carme Roca, va decidir fer una excepció i atorgar un premi finalista.
Miquel Fañanàs (Girona, 1948) va ser tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Girona, és periodista (i col·laborador d'aquest diari) i ha publicat vint novel·les. “Tenia ganes d'escriure una novel·la ambientada a la meva ciutat; un dia, mirant una gàrgola femenina que hi ha a la catedral, vaig decidir inspirar-me en la seva llegenda”, explica. “Molts elements són reals, però m'invento la protagonista, una dona del segle XIV, l'època de la construcció de la nau gòtica i de la pesta negra, la inquisició (representada per la figura de Nicolau Eimeric), les lluites entre moros i cristians...”
Teresa Sagrera és mestra de primària fa 20 anys i col·labora al Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, localitat d'on és i on viu. “L'obra està ambientada al segle XII, en una vila del Vallès, i la protagonista és Peronella d'Aragó, casada de nena amb Ramon Berenguer IV; a través d'ella explico una història molt universal amb temes relacionats amb l'amor (i trobadors), la lluita per la vida, l'embaràs, la mort de fills i pares...”, afirma l'autora, que ha invertit tres anys en l'obra, sobretot per documentar-se.
Novel·les, no assajos
La novel·lista Maria Carme Roca explica: “El que busquem són novel·les amb base històrica, ben documentades, versemblants, sí, però el més important és que siguin històries que t'enganxin, perquè sovint arriben textos molt documentats que són poc més que un assaig, i et cauen de les mans.” Cal, doncs, que abans que res siguin novel·les, com és el cas de les dues guanyadores.