Sávats presenta ‘Me parece bien', produït per Paco Loco

Dos anys i mig després de la publicació del seu segon disc, el decisiu El hombre blandengue, el grup gironí de rock Sávats s'ha autoeditat un nou disc, Me parece bien, que presentarà en directe aquesta nit en un concert a la sala 2 de La Mirona de Salt (22.30 h). Com a artista convidat, hi haurà El Chico con la Espina en el Costado, que ja fa temps que no es prodiga gaire als escenaris.

Xebi Salvatella i la resta de components de Sávats van tornar a l'estudi que el prestigiós músic i productor asturià Paco Loco té a El Puerto de Santa María (Cadis), on també es va gravar El hombre blandengue. “Van ser set dies de gravació al juny i set dies més de mescles al juliol. Allà treballes onze hores al dia a l'estudi, però tot passa molt de pressa perquè l'ambient és relaxat: Sávats és també una reunió de col·legues i, a més, Paco fa que tot flueixi”, afirma Xebi Salvatella, que només té bones paraules per al productor del disc: “Paco capta molt ràpid el que tu vols i t'entén molt bé. No necessita acabar d'escoltar ni les teves músiques ni les teves lletres per tenir una idea molt clara de tot plegat i dur la nau a bon port. És un plaer treballar amb ell.”

Francesc Sotillos Cheka (bateria), Edu Bonet (baix), Gerard Brugués (guitarra), Lluís Figueras (guitarra, mandolina i banjo), Olga Bernardo (veus) i Miquel Brugués (teclats) tornen a acompanyar Xebi Salvatella (guitarra, veu i composició) en aquesta aventura musical. Junts han donat forma a dotze noves cançons en què Sávats ha obert les portes al so “cru i analògic del folk més lluminós en temes com ara 1.000 planes perfectos i El sol, però també hi ha teclats més electrònics com els de Patada rayo con agarre de fuego –un títol que va regalar a Salvatella el seu nebot de 8 anys– i Malicia en el país de las maravillas, que té una lletra escrita entre tots els membres el grup i que intenta reflectir la malícia que pots trobar ara mateix per tot arreu”.

El disc s'acaba amb A ti, mujer, un tema gravat al mig d'un camp de la Pera, amb percussionistes de La Banda del Surdo i els vents de The Basement. “Aquest tema és un cant de celebració de la dona, perquè la dona és molt culpable que em sembli bé”, diu Salvatella en referència al títol del disc, Me parece bien: “Pot ser molt fàcil veure-ho tot cardat. En aquest disc hi ha un canvi d'actitud: en un món en flames, cal posar l'amor davant de tot, controlant que no s'acabi d'espatllar”.