“Inexplicablement bé”
Tot i la crisi i l'IVA, Temporada Alta tanca amb un 90% d'ocupació, però preveu grans canvis: un festival més curt i internacional, que arribi també a Barcelona
El festival de tardor de Catalunya Temporada Alta, que ha tingut lloc principalment en diversos escenaris de Girona i Salt entre el 4 d'octubre i el 9 de desembre, ha rebut 44.538 persones als seus espectacles de pagament: un 90,02 per cent d'ocupació, amb molts espectacles plens o gairebé plens, i alguna significativa excepció, com ara la de Mayumana, que amb una ambició excessiva –quatre actuacions a la sala gran de l'Auditori– i una assistència discreta, ha fet baixar el percentatge global del festival.
Segons el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, aquesta 21a edició ha funcionat “inexplicablement bé”, tenint en compte factors tan negatius com per exemple la crisi econòmica i “l'autèntica agressió que ha representat la pujada de l'IVA a les arts escèniques per part del govern de l'Estat, que suposo que pretén aconseguir que ningú faci res en l'àmbit cultural”, va dir Salvador Sunyer ahir en la presentació del balanç del festival, acompanyat per representants de les institucions que li donen suport: la Generalitat (552.000 euros, un 27% del pressupost), que encara no ha fet efectives les partides del 2011 i el 2012; l'Ajuntament de Girona (300.000 euros, 15%), la Diputació de Girona (125.000 euros, 6%) i l'Ajuntament de Salt (40.000 euros, 2%). La part institucional es completa amb els 89.000 euros (4%) de la subvenció estatal de l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (Inaem), un ajut que desapareixerà l'any vinent, com a la gran majoria de festivals.
Tot i la reducció d'un 30% del pressupost del festival –uns 2 milions d'euros–, la 21a Temporada Alta ha programat un total de 134 funcions, 122 ja previstes inicialment i dotze més que s'hi van afegir perquè alguns espectacles van omplir de seguida les primeres funcions anunciades. Com diu Sunyer, Temporada Alta ha creat entre el públic –el gironí, però també el forà, especialment el barceloní– “un cert vici d'anar a teatre”, en un moment en què, com va remarcar, hi ha teatres de Barcelona que amb prou feines arriben al 50% d'ocupació.
Temporada Alta ha pogut contrarestar la difícil situació econòmica gràcies a diversos factors: “Els artistes cobren menys que abans, alguns gairebé la meitat”, segons Sunyer, que també va agrair l'esforç suplementari que han fet els treballadors i els voluntaris del festival. El director també va destacar l'eficiència del nou sistema de venda d'entrades, a càrrec de l'empresa gironina Koobin Event, que gairebé no ha comportat problemes ni queixes i que permetrà al festival tenir un contacte amb el públic durant tot l'any.
Sunyer apunta que en el futur immediat Temporada Alta haurà de fer un replantejament per adaptar-se al context econòmic i a unes condicions de treball “tercermundistes” –“Ens hem d'acostumar a treballar amb pocs mitjans per continuar fent l'essencial: explicar històries”–, i el replantejament pot incloure una reducció de la durada del festival “en quinze dies o tres setmanes”, i la recerca de nous escenaris fora de l'àrea urbana de Girona, com ja s'ha fet a Perpinyà, mirant ara a Barcelona.
Internacionalització
El festival també aposta fort per la internacionalització, a través d'iniciatives com ara la Setmana de Programadors; el projecte europeu Earpan, per a la promoció dels creadors emergents, i un petit Temporada Alta que tindrà lloc el febrer vinent a la sala de Claudio Tolcachir a Buenos Aires, amb torneig catalanoargentí de dramatúrgia inclòs. Queda pendent per resoldre el paper que tindrà dins de Temporada Alta el centre d'arts escèniques de Salt i Girona El Canal després que Salvador Sunyer deixi la direcció artística del centre, el 31 de desembre vinent.
Ahir també es va parlar de Temporada Alta com a motor econòmic i turístic –1.360 habitacions d'hotel contractades, molts llocs de treball–, i com a element de cohesió social: Sunyer vol continuar treballant perquè tothom pugui accedir al teatre, encara que no tingui mitjans econòmics.
Al mig de tantes xifres, Sunyer prefereix parlar de Hamlet, Ghost Road, Play, El cor de les tenebres, Angélica Liddell, els Propeller i altres grans espectacles que han passat pel festival. I sobre Rigola i el seu mea culpa públic pel Macbeth inaugural, opina: “Els artistes tenen dret a equivocar-se.”
Les xifres