Arqueologia
Vilauba s'assegura el futur
Ajuntaments i Diputació es comprometen a seguir finançant la recerca en aquest jaciment de Camós, que comprèn des del segle II aC fins al VII
La darrera campanya s'ha centrat en l'ocupació dels segles V al VII
Les administracions vinculades amb el jaciment d'època romana i visigòtica de Vilauba (la Diputació i els ajuntaments de Camós, Porqueres i Banyoles) s'han compromès a donar continuïtat a la recerca arqueològica (començada el 1978 i mai interrompuda) i a la progressiva museïtzació del recinte. Està previst que properament se signi un nou conveni que cobreixi el pressupost fins al 2015, amb una quantitat que a hores d'ara no s'ha concretat. “Tant de bo sigui la mateixa quantitat que l'anterior conveni [39.000 euros anuals]”, va manifestar ahir l'alcalde de Banyoles i vicepresident de la Diputació, Miquel Noguer, durant la visita que va fer a Vilauba juntament amb els altres alcaldes i Joan Anton Abellan, president del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, institució també implicada en la recerca en aquest jaciment.
Sota l'asfalt
Els diners que finalment s'hi destinin serviran, entre altres coses, per excavar en una gran àrea que fins ara no s'ha pogut tocar, amagada sota la carretera de Pujarnol, que actualment passa pel mig del jaciment. A principi de l'any vinent la desviaran i molt probablement a l'estiu els arqueòlegs podran fer recerca en les estructures que hi ha sota l'asfalt, documentades quan el 1932 es va obrir el traçat.
Tot i la transcendència de les excavacions futures, Vilauba té plantejat un altre repte, com és el seu condicionament per a les visites i el seu encaix en una ruta turisticocultural que inclogui tots els jaciments de la comarca –les coves prehistòriques de Serinyà, el poblat neolític de la Draga de Banyoles i la bòbila d'època romana d'Ermedàs, a Cornellà del Terri– i els centres museístics, un projecte del qual fa anys que es parla però que no s'acaba de portar a la pràctica.
L'etapa final
Vilauba es va abandonar a finals del segle VII, calculen els arqueòlegs, al capdavant dels quals hi ha Pere Castanyer, Quim Tremoleda i Andrea Ferrer. Segons el seu parer, devien desplaçar-se muntanya amunt per motius de seguretat. Des d'aleshores, mai més es va habitar aquell recinte. Es posava fi d'aquesta manera a una presència humana de nou segles, des del II aC. El fet que l'ocupació durés tant de temps ha permès conèixer l'evolució d'un sistema de vida propi de vil·la romana fins a un de medieval. Els treballs dels darrers anys s'han fixat en les restes del Baix Imperi (segle V) i visigòtiques (segles VI i VII), de les quals ara el visitant pot veure les primeres filades dels murs de tres cases, dividides en estances per a habitatge i per a treball. Els arqueòlegs van remarcar que és l'únic jaciment català d'època visigòtica on es conserven uns testimonis arquitectònics tan evidents, i, per tant, Vilauba esdevé un indret clau per entendre els costums de la gent de l'època.
