L'AP-7 i l'eix, una font per als arqueòlegs

Menys però més

Montserrat Mataró i Susanna Manzano, arqueòlogues del Servei d'Arqueologia i Paleontologia dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya valoren molt positivament la campanya d'aquest any, perquè malgrat que les grans infraestructures han minvat, l'activitat arqueològica s'ha mantingut un any més. Destaquen com, tot i que el boom de la construcció fa temps que ha disminuït –“i això es nota”–, persisteix l'activitat arqueològica a la demarcació, mantinguda sobretot gràcies a les petites intervencions (amb la corresponent autorització administrativa). Aquestes intervencions, remarquen, “malgrat que no són tan extenses com altres anys han estat molt fructíferes”.

Per totes dues expertes dels serveis territorials, el principal motiu pel qual aquestes xifres són òptimes és que encara hi ha algunes grans obres en curs que són les que més sol·licituds generen. Principalment, les dues grans infraestructures continuen sent l'ampliació del tercer i el quart carril de l'AP-7 i el desdoblament de l'eix transversal, a les quals es podria afegir fins a cert punt la construcció del TAV. I, d'entre aquestes, mentre l'ampliació de carrils referma amb troballes els jaciments ja excavats amb anterioritat, la construcció dels nous enllaços tant a l'autopista com a l'eix és la principal font perquè apareguin nous jaciments.

Per exemple, Mataró i Manzano destaquen, pel que fa a aquestes excavacions preventives, els jaciments d'època ibèrica i baix medieval dels Camps de Can Massot (zona de Fornells), que amb el nou enllaç de carreteres han permès descobrir sitges i material arqueològic prou interessant; o el jaciment dels Camps de Can Vidal (Vilademuls), amb la troballa d'un forn i de sitges d'època iberoromana, que tot just s'està executant aquests dies.

Arran de les obres públiques, un altre jaciment de primer ordre seria el del Pla de Dalt de Sant Gregori, que continua donant de si eines paleolítiques en un estat de conservació perfecte. També emmarcat en el període de la prehistòria, l'any 2011 ha resultat prolífic al Camp dels Ninots, situat a Caldes de Malavella. D'ençà de l'any 2003, les successives campanyes del jaciment no fan altre cosa que donar alegries als arqueòlegs. En aquest cas, una promoció urbanística ha donat peu a més troballes espectaculars, com és el cas de restes de grans mamífers, com ja és costum.

Més tombes a Empúries

Les últimes intervencions arqueològiques preventives a Empúries, fetes amb motiu de la construcció del futur centre de recepció de visitants, han aportat dades importants sobre els espais funeraris de la ciutat, tant d'època grega com d'imperial romana. Es tracta de dos nous conjunts d'enterraments que han aparegut separats per una etapa en què aquesta àrea suburbana va conèixer altres usos diferents.

Entre altres intervencions, destaquen les resultants de la nova pavimentació de tres nuclis urbans (Verges, Ullastret i Banyoles), que han comportat la descoberta de sòl antic, restes de muralla i fossat, que ofereixen un major coneixement de la urbanització antiga dels respectius municipis. Sense anar més lluny, a la plaça del Mercat de Girona, també ha aparegut recentment un destacat tros de la muralla del segle XVII que s'ha pogut documentar abans de tornar-la a fer subterrània per a la seva protecció.

Clàssics de la recerca

Com en anteriors campanyes, els grans jaciments que es treballen per a la recerca continuen sent la principal font d'estudis i troballes. Tan sols per enumerar-ne alguns que per alguna raó han destacat: Vilauba, on fa 26 anys que es treballa; el poblat de Santa Creu de Rodes i Cap de Vol (Port de la Selva); Mas Castellar (Pontós); al poblat ibèric d'Ullastret, d'on han sorgit dos nous cranis enclavats; el Castellot (Bolvir), la vil·la romana del Pla de l'Horta (Sarrià), la Draga on han trobat l'arc més antic que es coneix o castell de Montsoriu. Els clàssics mai no fallen.