De l'espoli a l'oblit
L'ESTORA
Aquest diari digital ens va recordar no fa gaire l' espoli que es va cometre enderrocant la major part del conjunt format per l'antic Hospital de la ciutat de València, incloent-hi la Facultat de Medina construïda a final del segle XIX, dispersant algunes de les seues restes per la nostra geografia ciutadana. L' esmentat fet, produït al final de la dictadura amb voluntat especulativa, es podria avui interpretar com quelcom propi d'una situació autocràtica, i com una constant d'aquell moment històric que ens tocà patir. Així, cal recordar també, altre espoli semblant com fou el de l'enderrocament del conjunt conventual existent al carrer les Barques per edificar sobre el solar, l'actual “Corte Inglés”.
La veritat és que, arreu tot el territori valencià, en podem trobar molts exemples d'autèntics espolis, figura que no fa molt però, al nostre codi penal ja s'ha tipificat com a delicte. Actualment coses tan visibles i escandaloses no solen produir-se. Hem passat pàgina? No ignore que alguns avanços s'han generat, en part gràcies a protestes i pressions, així, hi ha més protecció en el camp de les normes, cas del principi constitucional que obliga als poders públics a protegir el patrimoni històric i cultural, hi ha, però, patents oblits i negligències.
Com a botó de mostra del que acabe de dir, tenim l'actual contradicció entre el criteri del Ministeri de Cultura i el d'Economia en torn a la reforma de regim de mecenatge. De fa temps es venia insistint sobre la necessitat de millorar el sistema actual de compensar al sector privat que fera donació de bens culturals a entitats públiques, la qual cosa comporta, com es fa en altres estats, una ampliació o democratització dels drets culturals dels ciutadans. L'actual partit que sustenta al govern, quan es trobava a l'oposició demanava una nova legislació, la qual incentivés més les donacions, amb incentius fiscals i altres mesures.
Doncs bé, el Ministeri de Cultura ha elaborat un projecte, el qual, de moment, esta aturat, aparcat, en ares de l'economia segons diuen.
En un moment de retalls, que es tradueix, dissortadament, en retalls a la cultura, la gent experta que s' ocupa del tema, recomana incentivar el mecenatge per tal de continuar recuperant i protegint el nostre ric patrimoni cultural. Els nostres governats no estan per la llavor, aposten per l'oblit, per deixar de costat el problema. Tenim, aleshores, un projecte aparcat, uns pressupostos públics amb retalls en allò que afecta a les inversions en patrimoni cultural. Que hi podem fer?
Tornant al cas de l'antic Hospital, recordem com al seu moment algunes veus crítiques i responsables evitaren la total destrucció salvant una part del conjunt. Ara, en democràcia, almenys sobre el paper i les lleis, deurem de evitar oblits i negligències com es feu anys enrere.