centenaris
Una exposició fa tornar a casa l'oblidat Josep M. Corredor
El Museu d'Història de al Ciutat recordarà a l'abril la trajectòria humana i professional del mestre i assagista gironí, secretari de Pau Casals a l'exili i traductor a l'ONU
L'oportuna reedició, tot just la tercera en llengua catalana en cinquanta-cinc anys, de les Converses amb Pau Casals (Edicions de la Ela Geminada) ja seria una bona ocasió per recordar la persona que es va encarregar de transcriure-les i difondre-les a tot el món: l'encara mal conegut Josep M. Corredor (Girona, 1912-Perpinyà, 1981), mestre, escriptor, assagista i traductor exiliat amb la guerra i de llarg recorregut europeu. La coincidència amb el centenari del seu naixement ha permès que la recuperació del seu llibre més popular sigui el primer pas d'una celebració que tindrà continuïtat a la primavera amb l'exposició, al Museu d'Història de la Ciutat, Josep Maria Corredor. De casa a Europa, que es podrà visitar del 4 d'abril al 3 de novembre del 2013. Comissariada pel filòleg Francesc Montero i el professor de filosofia i editor de l'Ela Geminada Oriol Ponsatí-Murlà, l'exposició proposa el descobriment d'“un dels assagistes més importants en llengua catalana del segle XX” i un dels més traduïts a pesar de ser tan oblidat a casa seva, on la majoria ignoren no només la seva llarga amistat amb Casals, sinó també el paper decisiu que va tenir en la promoció de la subscripció popular que va permetre erigir la tomba d'Antonio Machado a Cotlliure, la seva implicació en l'organització dels Jocs Florals a l'exili, en els festivals musicals de Prada o en la fundació del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, la seva coneixença amb personalitats destacades del seu temps com ara María Zambrano, Manuel de Azcárate, Carles Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Xirau o André Malraux, la seva traducció primerenca de Sartre o Gide al català, o la lúcida perspectiva que van proporcionar-li els seus freqüents viatges des de Ginebra arreu del món com a traductor de les Nacions Unides i que va traslladar als seus llibres i a nombrosos articles periodístics, molts dels quals es van publicar a Presència, El Punt i l'Avui. Com el mateix Casals, Corredor va erigir-se “en un testimoni de dignitat en la derrota”, asseguren els comissaris de l'exposició, que es complementarà amb una lectura de textos de l'escriptor i una petita mostra dels 52 exemplars de les Converses amb Pau Casals amb les guardes dibuixades a mà per l'artista Pep Admetlla.
Des dels anys d'estudi a la Normal, Corredor ja va destacar per la seva conversa loquaç, la seva voracitat lectora i la seva afició al futbol, que canalitzaria a l'equip del Girona amb el sobrenom de Corradi. Mestre durant la República, va ampliar estudis a Madrid, on va coincidir amb Ortega i Gasset, i Barcelona, fins que amb la derrota republicana es va exiliar, primer a Montpeller, i des de 1942, a Perpinyà, a la universitat de la qual obtindria el doctorat amb una tesi sobre Joan Maragall que el 1959 guanyaria el premi de biografia Aedos. A mitjan anys quaranta comença a freqüentar Pau Casals, paral·lelament al seu treball com a traductor per a l'ONU. A partir de 1977, es va establir de nou a Girona, com a supervisor pedagògic de l'ensenyament del català. Sumit en una profunda depressió, es va llevar la vida el 1981 a Perpinyà. Entre les seves obres, destaquen El món actual i el nostre país (1961), premi Josep Yxart d'assaig, De casa i d'Europa (1971), i Homes i situacions (1976).
LA DATA
‘Una noblesa davant la qual tothom s'inclina'
“La fràgil humanitat sempre ha necessitat homes que salvessin el seu honor”, escriu Thomas Mann a la introducció de les Converses amb Pau Casals, i en efecte al llarg de les més de quatre-centes pàgines de transcripció de les trobades del músic amb el seu biògraf emergeix “l'artista que es manté incorruptible”. Cap dels seus contemporanis ignorava que la grandesa de Casals com a músic procedia de la simultània profunditat com a ésser humà, “una noble consciència davant la qual tothom s'inclina”, com diria Jean Sarrailh. No és estrany, doncs, que les Converses, publicades originalment en francès l'any 1955, tinguessin un ressò tan immediat i fossin traduïdes a quasi totes les llengües del món. En català, però, no van veure la llum fins al 1967, i des de llavors, només han conegut una reedició, el 1974. El filòleg Guillem Molla no pot sinó considerar una extravagància que els lectors catalans hagin estat privats d'aquest document extraordinari que finalment ha recuperat l' Ela Geminada, en una edició del mateix Molla que incorpora en apèndix cartes i fotografies inèdites.