música
Un so pur
El darrer dels concerts del desè Festival de Músiques Religioses i del Món, que va estar dedicat íntegrament a Dietrich Buxtehude, un dels més grans mestres formats en la tradició de l'Escola del Nord d'Alemanya, va tenir com a eix Membra Jesu nostri, BuxWV 75, la seva obra mestra.
La perfecció del cant que Cantus Cölln va mostrar, va produir un so pur, sense res que pogués distreure les qualitats vocals de l'obra, sobretot després de la necessària correcció d'alguns petits desequilibris sonors entre les veus i el petit grup de cordes. Cantus Cölln van estar a un gran nivell i l'equilibri de les veus mostrava d'una manera diàfana els diferents plans sonors de la música de Buxtehude. Durant la interpretació de tot el programa, però sobretot en l'expressiva Ad cor, els músics anglesos arrodonien les sonoritats i els matisos en tot el conjunt, tant en les veus com en els instruments, arribant a expressar d'una manera serena i sense estridències tota l'expressivitat de la partitura.
Tot plegat, doncs, va suposar gaudir d'una versió excepcional d'una de les millors obres de la literatura de la música vocal del barroc i que confirma, una vegada més, el bon criteri i la gran qualitat de la programació del Festival de Músiques Religioses i del Món.
