art
carina filella
Pere Queralt, multiplicat per quatre
Quatre exposicions simultànies recorden a Valls la figura d'un dels seus artistes contemporanis més destacats: Pere Queralt (1927-2008), que va ser un dels fundadors del grup Un Nus. S'hi exposen unes 200 pintures, cartells i obres murals
Fa cinquanta anys que va pintar un polèmic mural a la capella dels Dolors, a l'església de Sant Joan de Valls, i aquesta ha estat l'excusa perfecta perquè la capital de l'Alt Camp homenatgi un dels seus artistes contemporanis més destacats: Pere Queralt (Valls, 1927-2008). Quatre exposicions simultànies, impulsades pel Museu de Valls i la família de l'artista, conjuntament amb l'Institut d'Estudis Vallencs i la parròquia de Sant Joan Baptista, recorden la figura d'aquest artista a través de dues-centes obres, procedents d'una quarantena de col·leccionistes, la majoria privats.
El mural religiós que l'any 1962 van encarregar a Queralt per omplir el buit que havia quedat a la capella després de la destrucció de l'antic retaule del segle XVIII no va agradar a la societat de l'època. Pel seu fort cromatisme, que s'escapava a la concepció tradicional d'una obra religiosa, el mural no va ser ben acceptat per alguns vallencs, que fins i tot van intentar que l'arquebisbe de Tarragona hi posés cullerada i fes alguna cosa per evitar que l'obra quedés dempeus. Però tot va acabar aquí, i la pintura religiosa continua intacta al seu lloc. Ara, en aquesta mateixa capella barroca s'hi ha situat una de les quatre exposicions que ressegueixen la trajectòria de Queralt. És la destinada a la seva obra religiosa, en la qual va treballar intermitentment al llarg de la seva vida. S'hi poden veure també els esbossos de les figures que va realitzar per al mural.
Però Queralt era, sobretot, un gran paisatgista, amb clares influències de Cézanne i Van Gogh. Arbres sense fulles, amb soques despullades de color vermell intens i enquadrats per unes línies de contorn negre. O paisatges dominats pel blau, amb formes geomètriques i circulars. “Són paisatges de l'entorn de Valls però que l'artista canvia segons li convé per a la seva obra. Si un arbre li quedava millor a una banda de l'obra, el canviava de lloc”, explica Jordi París, director del Museu de Valls, l'espai que alberga l'exposició central. Entre el centenar d'obres que exposa s'hi troben mostres dels altres temes que van inspirar Queralt: les natures mortes, els pallassos, les figures i els retrats.
El grup Un Nus
No s'hi inclou, però, el treball que va realitzar durant els dotze anys que va estar en funcionament el grup Un Nus, entre 1972 i 1984, i que esdevé l'etapa més important en la trajectòria d'aquest autor. Va crear el grup juntament amb altres quatre artistes, per “poder entrar en els nous corrents de l'art, sortir de la seva ciutat i relacionar-se amb altres contextos, cercar aires renovadors”. És quan Queralt experimenta amb materials, sobretot amb cartró, i proposa uns obres “molt més conceptuals”, segons París, que indica que el grup Un Nus “va marcar un abans i un després” en l'obra d'aquest artista. “El grup es va crear per una necessitat i explosió de ganes de fer coses, en el moment de les acaballes de Franco”, apunta el seu fill, Josep Queralt. Però el Museu de Valls ha decidit ara no incloure aquestes obres en l'exposició d'homenatge perquè l'any 2008, pocs mesos abans de la seva mort, ja va dedicar una exposició a aquest grup que va revolucionar el món de l'art a les comarques tarragonines.
Una tercera exposició és la que es troba a l'espai Sal Grossa, on es mostra el Pere Queralt més íntim: els dibuixos que va dedicar a la seva família i alguns autoretrats, a més d'alguns retrats del mateix autor fets per altres artistes. Una quarta exposició és la que s'ha pogut veure fins al 16 de desembre a la sala Sant Roc –ha hagut de tancar portes abans perquè l'espai alberga cada any una exposició de Nadal. Aquí s'hi van reunir una cinquantena de cartells i bona part de les imatges que Queralt creava per a impresos d'entitats, i que realitzava desinteressadament: “És una bona manera de copsar el seu compromís cívic”, apunten els organitzadors de la mostra. I encara queda un altre espai per resseguir la petjada de l'artista vallenc. A l'església del Sagrat Cor, al barri dels Pisos Clols de Valls, presideix l'altar el Retaule de la Vida, un mural que el mateix autor va pintar l'any 1997.
Totes aquestes exposicions, que estaran obertes fins al 3 de febrer, permeten “fer un viatge a través de l'herència artística que ha deixat l'artista”, segons el director del museu vallenc, que destaca que Queralt “es va lliurar en cos i ànima a la creació artística al llarg de gairebé seixanta anys”.