Grimègies?

L'últim espectacle de l'incansable Jaume Mateu, àlies Tortell Poltrona, és una proposta molt particular. Particular perquè hi treballa sol, perquè ho fa dalt d'un escenari (al circ hi ha pistes i no solen ser elevades, sinó més aviat a peu pla) i també perquè tracta de la mort. La d'un pallasso. L'operació ateny un nou grau en l'escala del doctor Insòlit amb el títol, format per una paraula ben peculiar. Molts l'havíem sentida, però molt pocs l'havien vista mai impresa. La meva àvia em deia que jo feia hirimèhies (amb les dues hacs ben aspirades) cada cop que l'atabalava amb festes i afalacs, de petit, per demanar-li alguna cosa. Em consta que en Tortell va investigar-ne la grafia abans de posar-la al capdavant del seu espectacle i que finalment va optar per la solució amb l'elisió de la vocal esbaravàtica i les ges per no violentar excessivament la grafia.

Sembla que és una paraula inventada pel pintor Isidre Nonell fa més de cent anys. Inicialment, la grimègia (també escrita grimèjia), tenia unes connotacions més adultes, de caire sexual. Al·ludia a les disbauxes, vaja. La popularitat de l'expressió n'amorosí el sentit i va acabar relacionada amb qualsevol mena de conya o de festa.

En Tortell Poltrona és l'únic rei que acceptarem. El rei de les grimègies.