L'alta (i la baixa) velocitat

L'Ivó Vinuesa (Barcelona, 1975) viu a Pontós, un poble de l'Alt Empordà de tan sols 281 habitants que ha vist la transformació del seu paisatge des de fa un parell d'anys, abruptament des de la construcció del TAV. Ara aquells camps d'oliveres i boscos propers conviuen amb un viaducte elevat (d'uns 20 metres d'alçada) que els travessa de ple. Format artísticament en el camp de l'audiovisual, Ivó no es va aturar davant d'aquella irrupció, i conscient que aquella lenta transformació paisatgística iniciada el 2009 seria d'allò més radical, des de l'inici de les obres va prendre la càmera i va sortir a filmar. Ho va fer marcant-se una rutina setmanal, amb la voluntat de captar allò intangible en aparença que és l'evolució i alteració de l'espai-temps.

Arran d'aquell primer impuls d'endinsar-se en el cor del procés filmant la feina diària dels obrers de la infraestructura ferroviària, en va sorgir una instal·lació audiovisual, Velocitat v=e/t, que es va exposar, entre d'altres, al Museu de l'Empordà de Figueres i a la Casa de Cultura de Girona. A mesura que filmava, però, Ivó Vinuesa era conscient que tot el material donava més de si i aleshores va concebre un documental que, a més de mostrar el seguiment de les obres del TAV entre l'Alt Empordà i la Catalunya del Nord esdevé un treball artístic suggeridor sobre la transformació i el pas del temps. Però també, com a En construcció, de José Luis Guerín, les vides humanes prenen més rellevància ja que esdevenen protagonistes de com la construcció (en aquest cas d'una gran infraestructura) transforma el paisatge humà, tant del que la du a terme com del que hi conviu; el paisatge com a rostre, el rostre com a paisatge.

Per tant, si bé l'eix vertebral de Velocitat és la construcció del magne viaducte del Fluvià, el documental es teixeix d'històries encreuades que ajuden a percebre aquesta alteració contínua de l'espai i el temps. D'una banda, trobem el relat de mossèn Pere, un home de 80 anys que es trasllada d'un costat a l'altre de les obres per carreteres secundàries oferint misses.

De l'altra, seguim el trànsit d'un pastor que porta el ramat pels marges del traçat viari. I en contraposició, contemplem el diferent tarannà que es viu al traçat antic (i decadent) de la línia Portbou-Cervera i al nou túnel del Pertús.

Formalment, el realitzador ho fa despullant el relat de diàlegs i defugint les clàssiques entrevistes per abocar l'espectador a una experiència totalment visual, més perceptiva i d'allò més emocional. No debades, els referents artístics de Vinuesa són Raymond Depardon i Frederic Wiseman. Entre altres col·laboradors del documental, que ha estat preseleccionat al prestigiós festival suís Visions du Réel, hi destaca l'aportació de Diego Dussuel –col·laborador habitual d'Isaki Lacuesta– com a director de fotografia i d'Israel Marco –membre del grup Cuchillo– com a autor de la minimalista banda sonora.

Per la seva part, Ivó Vinuesa ressalta que amb aquest documental ha volgut mostrar “l'altra cara del progrés a partir de formes de vida que estan a punt de desaparèixer, generant un diàleg entre l'alta i la baixa velocitat”. Així mateix, remarca que també ha volgut plasmar “la transformació del paisatge interior de les persones, que escapa a la nostra percepció per la seva petitesa”.