Pintura davant del mar

La galeria Àgora 3 de Sitges és tota una referència en la vida cultural i artística de la vila. La sala, que gaudeix d'una posició privilegiada al passeig marítim sitgetà, és ara com ara l'única galeria comercial d'art agremiada de la localitat però el més interessant és que el 2012 ha complert, com aquell que no diu, 40 anys. Tota una proesa. La seva propietària, Àngels Andreu, afirma que han aguantat “totes les tempestes”. I té la intenció de continuar aguantant-les, moguda per un amor a l'art que impregna tota la seva vida. A la seva cèntrica casa de Barcelona, viu envoltada de pintures i escultures dels artistes amics que han compartit l'aventura d'Àgora 3 des del 1972.

D'ençà que Rusiñol va decidir establir-se a Sitges a finals del segle XIX amb la seva col·lecció d'art i les fantàstiques Festes Modernistes, la vila ha estat sempre vinculada a l'art. Molts artistes hi han tingut la seva residència. Andreu, que també hi té casa, tenia entre els seus millors amics a Sitges artistes com ara la parella de pintors Emili Grau Sala i Ángeles Santos, el seu fill Julià Grau-Santos, i Pere Pruna: “Tots estàvem a Sitges i vaig pensar que obrir una galeria era una bona manera de donar-los visibilitat; a més, a Sitges hi faltava una galeria professional.” La línia d'Àgora 3 es va associar de seguida a la figuració, “perquè era el que feien aquests artistes”, però la galeria ha exposat també abstracció. Andreu no vol deixar d'esmentar l'ajut que va rebre en l'arrencada de la galeria de la veterana sala Parés. Altres artistes que han exposat regularment a Àgora 3 són Subirachs, Frank Jensen, Núria Guinovart i M. Dolors Rubió.

Situada pràcticament davant del mar, en un lloc privilegiat, la galeria ha celebrat en els últims mesos el seu 40è aniversari amb diverses activitats. Andreu reconeix les dificultats del present però, “com això és vocacional, es tracta de tirar endavant i estar al costat dels pintors”. Part del negoci passa pel mercat internacional i en aquests moments la galeria té intercanvis comercials amb els EUA i la Gran Bretanya. Lamenta, però, que la poca unió entre els galeristes catalans hagi impedit una bona fira d'art a Barcelona i advoca per recuperar la fira del dibuix que a mitjan anys setanta va celebrar tres edicions a la rambla de Catalunya.