arqueologia
Analitzen en 3D els dos cranis ibers enclavats d'Ullastret
El Museu d'Arqueologia de Catalunya disposa d'imatges en 3D de les restes sorgides arran de la primera fase del seu estudi
L'equip de recerca és multidisciplinari i actua segons un protocol
Poc més de dos mesos després, el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) ha anunciat que ja s'han iniciat els estudis de les restes cranials trobades al jaciment d'Ullastret. Com es va informar al seu moment, la descoberta dels dos cranis enclavats –fins aleshores només se'n coneixien cinc al continent, i dos d'ells s'havien desenterrat al jaciment empordanès– converteixen Ullastret en un jaciment únic a Europa. És segurament per aquesta rellevància que s'ha constituït ràpidament un equip de recerca multidisciplinari –format per antropòlegs, arqueòlegs, restauradors i especialistes en altres disciplines– que ha establert un protocol d'actuació per emprendre l'estudi integral dels dos cranis d'ibers datats al segle III a.C.
En la primera fase d'estudi s'han fet proves radiològiques a la unitat de diagnòstic per la imatge de l'hospital de Palamós, que ha cedit les seves instal·lacions i el personal necessari fora de l'horari d'atenció als pacients. Aquest material permetrà als investigadors aprofundir en l'estudi morfològic i anatòmic de les restes. Les imatges en 3D s'han obtingut gràcies a un dispositiu tècnic de processament de dades d'última generació i seran especialment útils, segons els experts, per al procés de consolidació i restauració dels cranis.
Aquest estudi es farà en breu al laboratori de conservació i restauració que el Museu d'Arqueologia de Catalunya té a Girona.
Un costum ancestral
Les primeres interpretacions dels experts pressuposen que els cranis enclavats són restes d'enemics d'altres poblats ibers (indigets o laietans) víctimes d'alguna ràtzia o guerra veïnal. Les hipòtesis indiquen que Ullastret va importar del món celta aquesta tradició ritual documentada entre altres per Diodor de Sicília, Estrabó i Posidoni d'Apamea. Un costum ancestral, d'altra banda, documentat en més d'una cultura al llarg de la història de la humanitat.
