Orient, Occident

Hi ha, en la poesia de Jordi Pàmias, una línia important, ferma, que, d'una manera o altra, més primordialment o superficial, sempre sol apuntar en cada un dels seus llibres: el que en podríem dir el sentiment religiós. Aquest bell i descriptiu Al cor del món no és una excepció.

Fruit líric de dos viatges (d'una banda, a Turquia; de l'altra, a la ciutat de Praga), l'obra mostra, en el seu doble eix, també una doble visió. La part que té com a pretext les terres de Capadòcia i la ciutat d'Istanbul, plena d'elements diversos (gairebé sembla un catàleg turístic, un basar narratiu), ens fa pensar en un populós desplegament de vida, però també en un sentiment arrelat de la pietat popular i en l'exercici quotidià de la fe (“el fervor islàmic posa a prova / la nostra vella indiferència”). No són, aquests que he transcrit, ni de lluny els únics versos que es planyen d'aquesta “nostra vella indiferència”. En un altre poema, llegim sobre l'“europeu raonador, feixuc”, i, més enllà, el poeta ens adverteix que l'“home occidental [es mostra] oblidadís del misteri”. Sens dubte, en aquesta primera secció, més llarga, hi pren molt de protagonisme el que el poeta Xavier Macià, en el seu pròleg, anomena la necessitat de celebració de la poesia de Pàmias.

La segona part, nascuda de les impressions del viatge a Praga, és diferent i fins i tot té elements encontrats respecte de la primera. Aquí se'ns hi fa molt present l'horror de la Segona Gran Guerra i la petjada de l'Holocaust. Si en la primera part es recordava, entre altres personatges, el poeta Rumi, en aquesta Kafka hi passeja el seu desconcert premonitori. La mort sembla sotjar-nos darrere cada cosa. Hi ha poemes molt bells, com el kavafià Castell o La plaça vella, en què retrobem, intacta, la fonda veu del poeta de Guissona.