Sense cultura

D'ARA. I. D'AQUÍ

jaume vidal

Dibuixos nutritius

Mariscal continua fascinat per l'univers que envolta el menjar, que protagonitza la seva darrera mostra

Javier Mariscal és un artista que segons el cànon és inclassificable. Es tracta d'una veritat a mitges. El que passa és que en el moment del seu esclat als anys vuitanta, en plena febre per demostrar que la pintura encara era viva –però és que ha estat algun cop malalta?–, no estava ben vist no estar fermament soldat a la idea de puresa artística. Mariscal tenia visió comercial i ganes i talent per ficar-se en terreny fins aleshores allunyat de la pràctica artística estàndard. I això no era políticament correcte de portes enfora, tot i que les galeries el convidaven a passar a dins per intentar fer calaix. Mariscal és artista a la manera que ho han estat molts grans creadors des del Renaixement. Ha intentat recrear un univers amb totes les tècniques, escales i formats possibles, tant si eren propostes personals com encàrrecs externs. Fer l'inventari del que ha realitzat no ve al cas, perquè segur que aniríem més de pressa enumerant què no ha fet.

Conceptualment, l'hedonisme mediterrani ha planat per la seva obra. I dins del món del gaudi, òbviament, el menjar ocupa un lloc protagonista. Ja a les seves historietes dels Garriris, Fermín i Piker es dedicaven a afartar-se de crestes pels bars de València. Com a dissenyador, ha fet restaurants i bars com, a tall d'exemple, el de les torres d'Àvila al Poble Espanyol de Barcelona. També és autor d'una sèrie d'acrílics sobre vidre que feia referència al món dels còctels i combinats.

Ara, Mariscal torna al món del menjar amb una exposició a la galeria Alejandro Sales de Barcelona (Julián Romea, 16) titulada Dibujar & comer, on mostra la vigència d'un tema tan clàssic com els bodegons. La sèrie està formada per dibuixos a color. El que ja no és tan clàssic són unes peces que acompanyen els dibuixos nutritius i que consisteixen en obres que realitza directament Mariscal amb Ipad. Es tracta d'impressions digitals sobre tela. La proposta de Mariscal és oferir aquest treball en quatre mides que pot triar el client, que també paga segons la grandària. No es tracta d'obra seriada sinó una mena de cartells o pòsters de classe superior. Per a l'artista és una estimulant manera d'experimentar amb les possibilitats de les noves tecnologies. En aquest moment s'hi capbussa amb delit per expandir més el seu univers ja prou ampli. La mostra es podrà veure fins a finals de febrer.

Nou i vell
El classicisme del dibuix i de la temàtica del bodegó, ni que sigui en escenes quotidianes modernes, contrasta amb la visió de futur d'utilitzar l'Ipad per crear art.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.