Cinema negre i de corrupció

Tothom sap que molts relats de la sèrie negra comencen en el moment en què un detectiu privat és convocat a una luxosa mansió per rebre l'encàrrec de seguir una dona o un home sospitós d'enganyar la parella oficial. L'assumpte d'infidelitat matrimonial no és més que el punt de partida d'una trama que derivarà cap a la investigació criminal, la corrupció o la degradació. Els grans títols de Raymond Chandler o de Ross Macdonald tenen aquest començament.

Després d'un breu epíleg en què veiem com un policia amb problemes per culpa de l'alcohol –Mark Wahlberg– és apartat del seu càrrec i uns anys després es guanya la vida com a detectiu privat, la pel·lícula arrenca amb la visita que el detectiu fa a l'alcalde de la ciutat –Nova York–, que li demana que segueixi la seva esposa. La missió té lloc durant un temps mogut marcat per una campanya electoral en què l'antagonista de l'actual alcalde és homosexual, té negocis tèrbols amb l'esposa del primer i tot plegat ens porta cap a una fosca trama de corrupció. La pel·lícula de gènere vol derivar de manera progressiva cap a un thriller de caràcter polític en què les motivacions són fosques i afecten les estructures que dominen el poder de la ciutat. El problema és que darrere la història de l'alcalde corrupte no hi ha cap reflexió sobre un tema tan d'actualitat com la utilització de les estructures del poder per buscar vies lucratives, sinó només un intent de fer una pel·lícula de gènere que sigui efectiva.

En certa manera, La trama –Broken City–, d'Allen Hughes, comparteix bona part dels problemes que tenia Gangsters Squad la setmana passada. La presència d'un càsting efectiu –Mark Wahlberg, Russell Crowe i Catherine Zeta-Jones– al servei d'una bona història de gènere podia fer pensar que ens trobem davant d'una pel·lícula sòlida, quan tot plegat no és res més que l'embolcall que acaba posant en evidència que el resultat global és molt feble.

Allen Hughes, director de l'apocalíptica El libro de Eli, no juga amb la moda retro, però no obvia la presència dels elements més prototípics del gènere i no sap moure'ls amb elegància. La sensació és de trobar-nos davant d'un artefacte complex que no s'ha sabut articular bé. A la meitat del seu metratge alguna cosa s'esquerda, la trama vol convertir-se en complexa, però el guió no sap com dur-ho a terme. Sembla com si la pel·lícula anés de manera progressiva a la deriva sense trobar quin ha de ser el final.

Si amb Gangsters Squad constataven com la presència d'una forta ficció televisiva com per exemple Broadwalk Empire posava en dubte certes propostes del cinema de gènere, amb La trama es posa en relleu la seva impotència si la comparem amb qualsevol capítol de The Wire.