Ventilador, ni que faci fred

La plaça Màlaga de Sants –ara Bonet i Muixí–, a tocar de les Cotxeres, ha estat un espai de trobada de diferents generacions de joves. Cadascuna d'elles ha tingut la seva banda sonora. Als anys setanta, barrejat amb el jovent que seia a les escales de l'església de Santa Maria de Sants, Carlos Segarra cantava els seus clàssics de rock and roll mentre Los Rebeldes començaven a prendre forma. Als vuitanta, els integrants d'Ultratuita també van fer-se-la seva. Ja entrat el segle XXI uns joves d'ànima rumbera van donar continuïtat generacional a la usurpació pacífica i creativa de l'espai públic i, com a homenatge a aquest lúdic aixopluc, van anomenar-se La Màlaga.

La cosa va començar com una colla d'amics units per la rumba. Joves del barri barceloní de Sants, Hostafrancs i les Corts que tocaven al carrer per diversió i emoció. Però hi havia alguna cosa més. Hi va haver una persona que els va sentir. Els va oferir el seu primer concert a Vilanova i la Geltrú. Des d'aleshores ençà no han parat de fer actuacions que els han portat a enregistrar el seu primer disc: La Màlaga, beneït pel qui consideren el seu referent i a qui dediquen el tema Mestre Peret. “La nostra essència és la rumba catalana, el ventilador, Peret, El Pescaílla”, explica Sergi Caparrós, un dels integrants del grup, que també afegeix a les influències del grup cantautors com ara Serrat i també Gato Pérez, el personatge que va donar autoestima a la rumba, i músic que planeja en els aspectes més contemporanis del disc. “La rumba catalana és una filla bastarda del flamenc i de la salsa. Un ritme molt nostre que només es podria donar a la Mediterrània. Nosaltres la reivindiquem com a cosa pròpia.”

El disc conté temes que musicalment segueixen les pautes del classicisme rumbero amb lletres que al·ludeixen a l'amor i al desamor, a la dificultat dels afectes entre paios i gitanes (Només tu i jo) i a la reivindicació de la rumba com a gènere popular i català (Mestre Peret). També hi trobem la indispensable referència a Cuba (Soltero en La Habana) i a la reivindicació de la gresca de carrer (La Màlaga). Aquest classicisme agafa un aire més contemporani en les actuacions en directe, en les quals mostren fefaentment la diversitat d'influències musicals dels components del grup.