El mòbil, eina de tradició

A Jesús Galdón (Barcelona, 1967) li agrada la matèria. Però també la idea i el procés. La seva obra és un pensament sobre el que ha estat i quina petja ha deixat. Història i present es donen la mà en el seu treball. Per això li agraden els camins per on queden els rastres. Així ho va expressar en un muntatge a la capella de Sant Roc de Valls en què les lloses d'una antiga via romana li servien per explicar el trànsit de les persones, de les cultures, del temps i també de l'art.

Els espais pensats per al culte han exercit fascinació en l'artista. Potser perquè amb la llarga vida que solen tenir els temples, les generacions i generacions de fidels han deixat en els murs i el finestrals el rastre dels seus temors i anhels. A l'església oratori de Sant Felip Neri, a Barcelona, va realitzar una gran instal·lació-escultura amb referències gaudinianes en què creava un espai arquitectònic artístic dins d'un altre. La voluntat era fer la desconstrucció d'una construcció.

Arquitectura, pintura, escultura, dibuix instal·lació... els suports són les llambordes del camí d'un artista que mira el passat per construir el futur. Tant és així que en el seu darrer projecte aconsegueix encabir totes aquestes disciplines en un telèfon mòbil.

El darrer projecte de Galdón utilitza una aplicació gratuïta de tecnologia de realitat augmentada que permet penjar en un punt GPS una determinada imatge. El projecte no neix d'un especial apassionament per la tecnologia, sinó de la possibilitat d'encaixar un element que ja havia utilitzat anteriorment, el filacteri, a imatges actuals. El filacteri és una mena de caixa en què s'insereix text en una pintura o en una escultura. Tot i que en el passat va fer servir els filacteris buits per reflexionar sobre el silenci, Galdón utilitza ara la paraula escrita en imatges que només es poden capturar en el mòbil en un determinat punt geogràfic. D'aquesta manera, l'artista escampa, amb total llibertat, l'obra i el seu missatge per diferents punts del planeta. I només en aquestes coordenades determinades es pot desxifrar l'obra. Les fotografies que apareixen al mòbil són sempre espais relacionats amb el món de l'art.

Un altre element que incorpora a aquest projecte és la idea de l'art anònim. La persona que amb el seu mòbil capti la imatge no té per què saber qui n'ha estat el creador. Ni tan sols cal que li importi. “Sempre m'ha agradat el concepte «d'art sense nom», que era com a Grècia definien l'art grec arcaic. Aquesta obra és de tothom i camina al seu aire.” De moment hi ha punts de connexió a Barcelona (10), a València (10), a Girona (10), a Tarragona (1) i a les ciutats alemanyes de Kassel (10) i Weigmarg (1), prop d'un camp de concentració.