Espies d'elit més humans

L'espia sempre ve de Langley. La seu de la CIA s'ha convertit en un lloc comú gràcies a les sèries d'espionatge nord-americanes que, històricament, han dominat el gènere i, alhora, han imposat també una determinada visió, maniquea, de l'estat del món. Amb els anys, les sèries d'espies han vist com el seu protagonista passava de ser un heroi patriota, un home d'acció, a un perfil més gris i quotidià, un funcionari federal amb les ombres clàssiques de l'antiheroi. I elles han començat a jugar un rol protagonista equiparable al dels col·legues masculins; deixant de ser aquell acompanyament vistós ideal per a missions encobertes com passava a Alias (2001-2006), emesa a Tele 5 i hereva del clàssic Nikita. Més enllà dels cabells vermells de Sidney Bristow la trama ideada per J.J. Abrams esdevenia un joc de nines russes: una organització criminal sota l'aparença de divisió secreta de la CIA i finançada amb diner negre a la recerca no de documents top secret sinó de ginys d'un visionari del segle XV.

Les sèries d'espies no són un gènere pur. L'últim gran èxit, Homeland, les dues temporades de la qual s'han estrenat a l'Estat pel canal Fox, es construeix seguint una trama d'espionatge però també de thriller polític. I és que els espies mai estan sols: amb polítics i periodistes s'han repartit el protagonisme i han fet derivar la sèrie entre el drama polític o el conspiratiu com a Rubicon (2010), on entraven a escena analistes politòlegs i poderosos lobbies a l'ombra que mouen els fils. Pel que fa a Homeland, l'argument inicial es basa en la idea del cavall de Troia: l'agent de la CIA Carrie Mathison sospita que el marine Brody, fet presoner per Al-Qaida durant anys i que torna triomfant, és en realitat l'enemic. És l'espionatge que lluita contra el terrorisme, el clixé imposat després de l'11-S, i explotat també a 24, però aquesta sinopsi és només la cobertura exterior de Homeland. I és que les sèries d'espies també s'han impregnat del retrat psicològic, de reflexionar sobre la condició humana, de valorar les debilitats de l'home sense abandonar els esquemes patriòtics. Les ficcions actuals també han virat al passat, fugint de l'estètica de sèrie d'època. És el cas de The Americans, encara no estrenada a l'Estat, i centrada en una parella d'espies russos que viuen com una família americana més durant l'administració Reagan. Un punt de vista original –cansats d'espies de la guerra freda, la sèrie ens situa en els anys previs a la Perestroika– que posa en primer pla les relacions familiars i afectives i la crisi d'identitat i lleialtat envers la mare Rússia dels protagonistes. El domini nord-americà, però, no és etern i la BBC ha demostrat que els espies anglesos són molt més que el nom de James Bond amb la sèrie Spooks (2002-2011) sobre els espies que treballen a l'MI5.