la crítica
Joan Gols i Soler, un creador múltiple
El llibre que motiva aquest article constitueix un bon exemple del que significa recuperar la memòria històrica. El llibre sobre la vida i obra del tarragoní Joan Gols i Soler omple un buit en la historiografia de la cultura de Catalunya. A causa del caràcter polifacètic de la seva obra, que comprèn múltiples camps, el treball i la investigació han estat efectuats per diversos especialistes. Marçal Gols i Cavagliani, director d'orquestra i pedagog, s'encarrega dels aspectes biogràfics del seu pare. La historiadora i crítica d'art, especialista en il·lustració Montserrat Castillo, de la seva obra visual i plàstica. Josep Maria Figueres, professor d'història del periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, tracta dels seus articles a la premsa catalana relatius a la música. La seva faceta literària és tractada per la filòloga Fina Masdeu. Finalment, la seva creació musical l'estudia Carles Robert, compositor i docent al Conservatori Professional de Música de Vilanova i la Geltrú.
Malgrat la seva curta vida (Tarragona, 1894 - Caracas, 1947), la passió, l'amor i l'interès que posava en els temes que tractava van fer segurament que pogués dedicar-se a camps tan diversos i sobresortir, a la qual cosa hem d'afegir, a més, un aspecte molt important, el seu catalanisme, que impregna tot el seu treball i tota la seva trajectòria.
Marçal Gols ens dóna una visió sintètica de la seva intensa vida, en la qual destaca el fet de formar part d'una nissaga de músics catalans que comença amb el pare del biografiat, l'anomenat mestre Gols, continua amb Joan i continua amb els seus descendents, fills i néts i besnéts. En aquest sentit, Josep Maria Figueres ens explica la seva activitat com a comentarista, crític musical i pedagog a la premsa i a la ràdio, amb una intensa activitat en diferents mitjans que l'historiador esmentat assenyala com a molt representativa dels anys trenta. D'altra banda, quant a la creació musical, Carles Robert ens diu que no era pas un músic professional, malgrat que la música ocupés una part essencial de la seva vida. Fou una tasca que va encetar als setze anys, quan va dirigir l'estudiantina de la Facultat de Medicina a Barcelona, on havia iniciat els estudis.
L'autor analitza diverses composicions, com també ens parla de la seva feina com a professor de l'escola de música de l'Ateneu d'Igualada (1917-1919). Fou també mestre de capella de Santa Maria del Mar. Va fer transcripcions polifòniques, com també harmonitzacions de cançons populars catalanes i harmonitzacions corals.
També ens comenta el seu fill que als catorze anys va començar a dibuixar, una afició que es convertiria en una de les seves facetes més sobresortints, tal com ho demostra Montserrat Castillo en el seu rigorós apartat. Ella remarca la seva activitat com a dibuixant satíric, i fa un seguiment de les diverses publicacions. Tot tenint en compte que Joan Gols dibuixava com a periodista, deixant la part artística en un lloc secundari, Montserrat Castillo fa menció dels aspectes tècnics, també de la seva filiació estilística i òbviament del significat de les seves obres. També ens parla de la seva feina com a creador d'ex-libris, de Joan Gols com a creador de contes que ell mateix acaba il·lustrant i, finalment, del seu treball coma pintor, més que treball, en realitat una afició.
En conjunt, una obra coral que ens dóna una visió molt propera d'aquest home plural en la seva activitat creadora, honest i íntegre en els seus ideals i en la lluita per l'avenç i la transformació del seu país.
