La por i l'emoció dels primers instants

Després d'èpoques més reivindicatives, els festivals de temàtica homosexual busquen sovint pel·lícules que, més enllà de pertànyer al gènere, tinguin valors cinematogràfics. I això ofereix Weekend: un discurs crític contra la hipocresia que envolta encara la llibertat sexual, però també una història d'amor ben narrada, que es podria considerar una relectura de Breve encuentro, de David Lean. Una pel·lícula que ha estat premiada en molts festivals de cinema gai i lesbià, però també s'ha exhibit en mostres de cinema no especialitzades, com ara el Karlovy Vary, i ha estat distingida, entre altres guardons, amb el premi a la millor promesa dels British Independent Awards. La crítica nord-americana també ha elogiat aquest film que ara arriba als nostres cinemes.

Protagonitzat per Tom Cullen i Chris New, Weekend retrata la relació d'una parella de joves de Nottingham que s'emboliquen una nit i, els dos dies següents (el cap de setmana del títol), s'adonen que la nit boja ha estat el preludi de quelcom més profund. Segon llargmetratge d'Andrew Haigh, Weekend segueix la tradició del cinema britànic realista. El director no perd de vista Russell (Cullen): el segueix a tot arreu durant dos dies, sovint amb la càmera a l'espatlla, i esdevé testimoni del poderós sentiment que neix entre ell i Glen (Chris New). Sovint, a través d'escenes aparentment intranscendents. “Volia explicar una història d'amor sincer, íntim i autèntic –diu el director a les notes promocionals del film–. Volia expressar aquest sentiment de por i emoció que neix amb la possibilitat d'alguna cosa nova. Volia veure aquests dos nois enamorar-se lentament l'un de l'altre, de les seves diferències, gairebé com si estiguessin descobrint peces que els falten a si mateixos.”