Bon programa doble

Veure en directe Giles Robson & The Dirty Aces és com assistir a una reencarnació dels millors Dr. Feelgood, amb la diferència que Lee Brilleaux, sempre impecablement vestit, mai no hauria portat una samarreta dels Ramones suada en mil batalles i escenaris. Giles Robson sí que ho fa, segurament perquè pertany a una altra generació que ha viscut tan o més intensament el punk que el blues i el rhythm'n'blues, i això es nota en la intensitat sonora d'aquest jove quartet britànic que completen altres músics veterans, com ara el guitarrista d'origen polonès Filip Kozlowski, Ian Jennings (baix i contrabaix) i Mike Hellier (bateria). Dissabte a La Bombolla, la sala 2 de La Mirona de Salt, en una potent sessió doble del Black Music Festival i en un càlid ambient de club, Robson i la seva banda van mostrar una gran amplitud de registres, de John Lee Hooker a The Cramps, passant per Canned Heat, amb majoria de temes propis, com ara el single The mighty incinerator, que regalen al seu web en MP3.

I després d'aquesta catarsi de blues elèctric amb l'harmònica de Robson com a principal arma d'assalt, van ocupar l'escenari –literalment: eren set músics, que es repartien poc més d'un metre quadrat per cap– els catalans Very Pomelo i el madrileny Josele Santiago (Los Enemigos), en una combinació gairebé inèdita, tan excitant com efectiva. Junts van tocar una vintena de temes dels respectius repertoris, en català i en castellà, amb una normalitat absoluta i amb molt de soul i passió pel rock'n'roll, un dissabte a la nit en el barri dels meus somnis...