“Als 46 vaig ser millor pare que als 23 anys”

No em va agradar, jo volia estudiar i no em veia treballant tota la vida en el món del tèxtil. La meva passió era el cinema, des de ben petit. Sempre dic que la meva vida és com el protagonista de la pel·lícula Final de paraíso.

Si, jo era i sóc un aficionat del cinema, i aquesta películ·la em va impactar de certa manera que vaig plantejar-me amb 17 anys anar a Barcelona a viure i buscar-me la vida. M'agradava dibuixar, malgrat que no tinc facilitats per dibuixar, però si em dedico exclusivament puc aconseguir dibuixar molt bé.

Després d'estar treballant en una espècie d'agència publicitària em van cridar per treballar en una empresa de decoració d'interiorisme, cobria el lloc de fina d'un noi que marxava a la mili durant un any. Al cap de l'any vaig decidir aixecar un negoci propi en el qual fèiem una mica de tot, propaganda de publicitat, decoració, etc. El negoci va aguantar uns dotze anys, m'oferien llocs de feina en altres empreses, sempre m'han cridat per treballar mai he hagut d'anar a buscar la feina.

Era un jove que coneixia a força gent, estava en un partit clandestí de branca política i independentista. Per aquella època només hi érem quatre gats, però en la manifestació contra la llei que instaurar el partit socialista vaig veure un parell de nois que anaven amb càmeres. Aquells nois hem van comentar un parell de coses que m'agradaven.

Respectar a tothom per igual, i no menysprear ningú. Perquè potser el dia de demà necessitaràs la seva ajuda. I tenir fer servir el seny, la lògica et portarà allà on vulguis sempre i quan siguis persistent, jo sempre he estat molt meticulós per aconseguir tot allò que he desitjat.

Si, és una manera de dir-ho. Sempre he aconseguit tot allò que volia, i ara m'estic plantejant deixar la feina que tinc. A mi no m'agradat mai el sistema que té TV3, és massa estil de funcionaris. Allà quan és l'hora de plegar marxen, però algú que té vocació es queda més estona per acabar el que està fent, com jo.