M. Àngels Bosch invita Pous i Pagès al seu debut literari

Ser la biògrafa de Josep Pous i Pagès i treballar durant més de vuit anys en el seu voluminós arxiu personal deixa una empremta difícil d'esborrar. M. Àngels Bosch va tenir accés a tot aquest material inèdit mentre preparava la seva tesi doctoral damunt la mateixa taula del despatx on s'asseia l'escriptor, en un pis del carrer Diputació de Barcelona des d'on va comprendre, com ja l'hi havia insinuat el seu cunyat Ernest Lluch, que el modernisme potser tenia menys a veure amb una idea de modernitat que amb una posició crítica davant la revolució industrial i els perills i la desprotecció a què exposava les persones. Llavors ja li rondava pel cap la història d'Elvira, la joveneta òrfena que és acollida més aviat de mala gana a casa d'uns avis de Besalú fins que acaba buscant el seu destí a la Barcelona puixant de finals del segle XIX, enmig de l'auge de la revolució industrial i dels atemptats anarquistes, i on retrobarà Llibert, el camperol amic de la infància que ha arribat també a la gran ciutat atret per l'aventura alliberadora dels moviments obrers. Però la tesi primer, que culminaria en la biografia Josep Pous i Pagès. Vida i obra (Institut d'Estudis Empordanesos, 1997), i les classes a l'institut i a la universitat després van anar ajornant la redacció de la primera novel·la de M. Àngels Bosch fins que ha pogut prendre forma a Camí entre vinyes (Brau), que presentarà amb Magda Oranich el pròxim 11 d'abril a la Llibreria Alibri de Barcelona.

Com als llibres de Pous i Pagès, sobretot a la canònica La vida i la mort de Jordi Fraginals, també a Camí entre vinyes flota la convicció que “l'home pot fer-se el propi destí”, contra tots els entrebancs, contra qualsevol determinisme, com de fet faria el mateix escriptor quan va abandonar una prometedora carrera de medicina i una feina estable i, amb dona i quatre fills al seu càrrec, es va recloure a la casa pairal d'Avinyonet de Puigventós per seguir la seva vocació literària en “un acte de renúncia i voluntat admirable”, tal com el valora M. Àngels Bosch. Però Pous i Pagès deia també: “Jo sóc les meves ficcions”, i Camí entre vinyes no és altra cosa ben mirat que la ficció de la mateixa autora, que s'ha basat en la peculiar història d'una seva besàvia i en els propis records de les vinyes de la finca familiar de Llançà. “Totes les persones tenim dues facetes: la de la vida i la de la ficció, la dels fracassos, la por, el goig, tot allò que la cultura ens impedeix d'expressar.” “Aquesta és la faceta que a mi m'interessa”, proclama l'escriptora, que està treballant en la continuació de la novel·la, ambientada a la Figueres de la postguerra i als anys de la carrera universitària a Barcelona, amb el títol de Taronja amb sucre, unes postres que li donaven a casa i per les quals encara avui sent debilitat.

Però per aquesta professora figuerenca ja jubilada que ha complert finalment el somni de retirar-se a Llançà i viure a cavall de l'Empordà i Barcelona, no es tracta pas d'una novel·la històrica: “Per més que un llibre arrenqui d'un fet més o menys verídic, el que hi predomina és la ficció. No és més que una massa de paraules en les quals l'autor hi aboca els seus valors de manera intencionada.” I a aquest bosc verbal ha volgut convidar-hi el seu primer inspirador, el mateix Pous i Pagès, i també el seu gran amic, Pere Coromines, camuflats rere els personatges de Pere Vilaplana i Ignasi Peguera, els dos estudiants de dret, lliurepensadors rendits a l'evidència que “només en el republicanisme pot haver-hi una sortida”, que es creuen en les vides d'Elvira i Llibert. Però potser Bosch sent predilecció per l'oncle, Francesc Pujades, l'únic que tracta Elvira amb tendresa, pel seu caràcter ambigu: havent fugit també fa anys d'un entorn familiar hostil per fer la seva pròpia vida, arrossega un passat poc clar a Cuba com a traficant d'esclaus que “l'acaba atrapant en un engranatge devorador”.