Festival de Pasqua de Cervera

El festival de l'autoestima, integrat per intèrprets i compositors del país, ha passat les pàgines centrals de la seva tercera edició. Amb menys recursos i, per tant, menys concerts de proximitat, Cervera ha omplert les diverses sales en què s'han celebrat i ha mantingut alt el nivell de qualitat. La difusió també s'ha enriquit.

El Festival de Pasqua, que és com s'anomena, i que dirigeix Xavier Puig, tot i que es va inaugurar oficialment amb la presència del conseller de Cultura, el dijous sant, ha reunit concerts i activitats des del 21 fins al diumenge 31. Dedicat principalment a Mompou, de qui es recorden els vint-i-cinc anys de la mort, també va ser sensible a homenatjar el compositor Narcís Bonet, que n'ha fet 80, i ha recordat els deu anys de la mort de Joaquim Homs.

La inauguració va tenir com a obra estrella la reposició d'Els improperis, per a baríton, cor i orquestra, de Frederic Mompou, que no s'havia programat des del 1993. Hi ha haver una molt bona prestació, tant del solista, Antoni Marsol, com del cor Lieder Camera de Sabadell i l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigits per Antoni Ros Marbà, que va obtenir una versió d'una força sorprenent, tot i la dificultat de l'obra per a l'inici de la intervenció del cor. Va completar el programa un dens Homenatge a Gaudí, de Narcís Bonet; les seves Set cançons populars catalanes per a orquestra i l'orquestració de Benet Casablancas de les Cançons i danses, de Frederic Mompou, 9, 10 i 7.

El segon dia es va programar també una altra gran obra religiosa, el Via Crucis, de Joaquim Homs, sobre un text de Carles Maristany, per a recitador, quartet de corda i tambor. Cervera compta amb un recitador eficaç, Jaume Carbonell, que va donar el dramatisme auster que el text reclama i que després és meravellosament glosat per la corda, en aquest cas un excel·lent Quartet Gerhard, implicat a fons per donar la dimensió requerida. Amb la millor intenció del món, el festival va dividir l'obra en quatre blocs per incrustar-hi tres obres amb mezzo solista, temàticament adients, del mateix Joaquim Homs, i una de Frederic Mompou, però que em comptes de facilitar l'audició obligaven l'oient a superar l'escull que musicalment no hi tenien res a veure i que feien contrastar la claredat i rotunditat de la veu amplificada del narrador amb la ressonància del cant natural de la mezzo, com passa quasi sempre en una església, en aquest cas la de Santa Maria. No obstant això, vam sortir colpits per l'obra, apreciant també la bona prestació de la cantant, Mireia Pintó.

La part musical del festival va comptar, al principi, amb un recital d'obres de Mompou d'un especialista en el compositor com és Adolf Pla, i la cloenda, diumenge 31, amb una lectura de jazz a l'obra de Mompou a càrrec del Lluís Vidal trio.

Com sempre, les sorpreses agradables tenen lloc en els concerts de proximitat celebrats en indrets exquisits. Nosaltres destacaríem el de l'Auditori a càrrec del trio que formen Jordi Figaró (tenora), Lito Iglesias (violoncel) i Jordi Vilaprinyó (piano). El fraseig del violoncel, ben agombolat pel piano, a El pont, de Mompou, serà difícil d'oblidar, com també la incorporació de la tenora en les obres subsegüents de Conrad Setó, Paulí Peña i del mateix Vilaprinyó.

I no oblidem els altres recitals dels quartets Teixidor i Gerhard i l'actuació virtuosística de la violinista Katia Novell, amb obres de Cervelló i Brotons, però ometent una de les obres anunciades de Taverna-Bech. Dissabte a la nit, amb el paranimf ple, hi va haver una actuació de Jordi Savall i els seus músics amb un programa del seu repertori –diàleg Orient-Occident– salpebrat amb cançons catalanes.