Catàstrofes catastròfiques

Aquests dies se celebra a Barcelona la 21a Mostra Internacional de Films de Dones (www.mostrafilmsdones.cat) que, el 18 d'abril, dedicarà una sessió a curts fets per cineastes emergents. Serà interessant veure propostes agosarades en un mitjà en què la innovació no sempre és fàcil perquè es depèn dels diners i aquests sempre són conservadors. Espero que aquestes veus de dones que comencen em treguin el malestar que em va quedar després de veure Los últimos días.

El malestar no només va ser provocat pel cúmul de tòpics del gènere –ja hi estava disposada– sinó pel fet que es repetís la idea de l'heroi que ha de salvar la noia passiva fins a la medul·la. El personatge només serveix perquè vulgui engendrar un fill i perquè en un moment de la pel·lícula se li vegi una teta. Amb pel·lícules com aquestes, fetes per sang jove, una es queda amb la sensació que res no ha canviat. Espero que la propera de catàstrofes no sigui tan catastròfica.

La clau és no prescindir d'una bona base, com va passar amb el cas de Blindness, un film molt similar, basat en l'Assaig sobre la ceguesa, l'excel·lent novel·la de Saramago. Encara que la seva finalitat també era entretenir apocalípticament, no es renunciava a la intel·ligència, i això sempre és d'agrair.